Monthly Archives: November 2018

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. El Monument a Carnicer. (15)

El 17 de març de 1955 es complia el centenari de la mort del gran mestre i compositor targarí en Ramon Carnicer i Batlle.


Dibuix del monument a Ramon Carnicer reproduït a l’article “El monumento a Carnicer” de Ramon Novell a la “Nueva Tàrrega” del 10 de setembre de 1955.

La ciutat de Tàrrega es va preparar per a recordar l’esdeveniment. La peça central del homenatge era l’escultura i el monument que es posaria en un indret central del Pati. La comissió organitzadora del Centenari va organitzar el diumenge dia 28 d’agost una Conferència Concert Pro-Monument a Ramon Carnicer a l’Ateneu de Tàrrega, on intervingué l’acadèmic i musicòleg Josep Subirà i altres personalitats de la música i de la cultura targarines. L’”Orfeó Nova Tàrrega” i la “Orquesta Tarregense” van oferir un concert amb peces de Mozart i de Carnicer, entre elles la “Novena Vella” amb els solistes Rosa Mateu i Josep Balcells.


Acte Pro-Monument a Ramon Carnicer a l’Ateneu de Tàrrega del 28 d’agost de 1955. A la imatge el musicòleg Josep Subirà, i els membres de la organització del Centenari: en Ramon Novell, en Fermí Cucurull, el Mestre Serra i en Tomàs Briansó (Arxiu Comarcal de l’Urgell)

El monument s’encarregà al conegut escultor Carles Anadon, (autor de la rèplica de la Creu del Pati), amb un basament de pedra motllurat, al centre del qual hi ha un medalló de bronze amb la cara del compositor, i com a coronament del bloc, dues figueres infantils en marbre que simbolitzen l’art i la glòria. El monument es va situar dins un parterre del Pati mirant cap a migdia, al pas del carrer del carme cap al raval del Carme.


Inauguració del Monument a Ramon Carnicer al Pati de Tàrrega, el 12 d’octubre de 1955. La senyera i els cantaires de l’Orfeó Nova Tàrrega fan l’ofrena floral i passen pel davant del monument. de Carles Anadon. (Arxiu Comarcal de l’Urgell)

Inicialment els actes d’inauguració del monument havien de coincidir amb la festa major de setembre. Però l’ajuntament i els organitzadors van creure oportú traslladar-ho al 12 d’octubre, “Fiesta de la Hispanidad”, per la vinculació de Ramon Carnicer amb hispanoamérica en ser el compositor de la música de l’Himne Nacional de Xile.  

Edició del 1910 de l’Himne Nacional de Xile amb música de Ramon Carnicer.

Arribat el dia es va inaugurar el monument i una placa a la seva casa nadiua a l’anomenada Placeta de l’Oli, al carrer de Sant Joan. Les entitats targarines van fer una ofrena floral al monument al Pati i una delegació del Consolat de Xile a Barcelona va participar en l’acte. Com a colofó dels actes, a l’Ateneu es va interpretar un programa musical a càrrec de la Orquesta Femenina de Barcelona “Isabel de La Calle”.


L’alcalde de Tàrrega, el Cònsol General de Xile a Barcelona Salvador Pubill i l’Orfeó Català de Santiago de Xile, en l’acte d’inauguració de la remodelació del Monument a Ramon Carnicer a la Plaça del Carme. (Nova Tàrrega, Fotografia J. Solé. 13 d’octubre de 1990).

Amb la eliminació dels parterres del Pati el 1981, el monument va ser traslladat al costat de les escales del carrer del Carme. Finalment dins dels actes del Bicentenari del naixement de Ramon Carnicer, el diumenge 7 d’octubre del 1990, el monument fou ubicat de nou on es troba actualment, en un acte que va comptar amb la presència de l’Orfeó Català de Santiago de Xile el qual va interpretar l’Himne Nacional de Xile musicat per en Ramon Carnicer.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 19 d’octubre del 2018.

Advertisements

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. El Monument als Països Catalans. (14)

Des del 1967 cap ençà, la reforma més important feta al conjunt urbanístic del Pati, ha estat la remodelació de l’any 1981, motivada principalment per la instal.lació del Monument als Països Catalans d’Andreu Alfaro. L’acord d’adquirir el monument es va prendre en el plenari municipal del dia 5 de desembre del 1979.

Monument Andreu Alfaro.jpeg

El Monument als Països Catalans d’Andreu Alfaro al “Pati” de Tàrrega

L’any 1980  s’hi van instal·lar els bancs de fusta lineals tal i com encara els veiem actualment, i el mes de febrer del 1981, l’alcalde Eugeni Nadal i l’arquitecte Josep Maria Martorell van exposar el projecte de remodelació redactat pels prestigiosos Arquitectes Martorell/Bohigas/Mackay, en un acte públic a l’Ajuntament que fou seguit per més de 125 ciutadans .

El projecte redactat, situava el monument als Països Catalans més al sud d’on es troba actualment, aquest ampliava la plataforma del Pati pel damunt de les escales i dels lavabos públics. Això permetria millorar la perspectiva del monument des del carrer Joan Maragall, i la nova plataforma creava un mirador cap a migdia.

Foto1 Projecte Pati 1981.jpg

Projecte en planta del projecte de remodelació del Pati redactat pels Arquitectes Martorell/Bohigas/Mackay.

A l’altre extrem de la Plaça, es preveia tancar el Pati pel costat nord, amb la col.locació d’un banc circular continu al costat de l’avinguda de Catalunya i s’enjardinava aquest tram fins la carretera amb parterres que havien de limitar amb una filera de xiprers en forma de corba.

Foto 2 Vista projecte des de Joan Maragall.jpg

Esbós de la vista del Monument des del Carrer Joan Maragall, segons del projecte redactat inicialment.

També s’ordenava l’espai i el trànsit de la plaça Anselm Clavé, s’ampliaven de les voreres de la zona nord del Pati, i a la part central s’eliminaven els parterres existents i s’hi construïa una grada longitudinal i enfonsada encarada al monument.

Al suprimir-se els parterres dels espais centrals, es traslladava el monument a Ramon Carnicer al costat de les escales del Carrer del Carme.

Hi hagueren crítiques favorables i polèmiques per a tots els gustos. Cal dir però, que moltes de les actuacions que contemplava el projecte no es van acabar implementant.

Foto 3.jpg

Inauguració del Monument als Països Catalans d’Andreu Alfaro el dia 23 de juny de 1981, amb l’Alcalde Eugeni Nadal i membres del consistori targarí.

La inauguració del monument es feu la Nit de Sant Joan del 1981, amb ofrenes florals fetes per entitats i partits polítics de la ciutat. L’actuació de la cantant Maria del Mar Bonet va seguir a l’acte inaugural i l’orquestra California va amenitzar el ball de la tradicional verbena.

La corporació municipal no va comptar amb la presència de tots els seus membres, ja que cap dels regidors del grup municipal socialista, que s’havien oposat a la despesa del Monument, van assistir a l’acte inaugural.

Jaume Ramon Solé.

Escrit publicat a la Nova Tàrrega del dia 5 d’octubre del 2018.

 

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. Els pavellons d’oficials del Pati. (13)

Un cop construït el quarter de cavalleria a peu de la muralla anomenada del Pati o del Carme, quedava per resoldre el problema de l’allotjament dels oficials, que sempre ho feien en cases particulars. El problema es va agreujar a mitjans del segle XVIII quan, durant més d’un any, s’hagué d’allotjar un esquadró del regiment de dragons de Lusitania, amb més de 30 oficials.

Foto 1 Planol 1761.jpg

Plànol del Pavelló d’Oficials del Pati de l’any 1761: “Plano de una casa que se propone para alojamiento de los oficiales correspondientes a un esquadron de cavalleria en la Villa de Tarraga” “Arxiu Comarcal de l’Urgell”.

Ja feia temps que es parlava de construir uns pavellons o cases per a oficials. El 1761 s’aconsegueix el vist i plau del rei i l’Ajuntament proposa de construir-los a l’altra part del quarter al costat del camí ral de Barcelona.  Son dos edificis de bona factura, sòlids i ben fets que costen una fortuna als targarins i que s’acaben cap a l’any 1779.

Pati i Raval del Carme.jpeg

El carrer del Carme, el Pati i el Raval del Carme fotografiats des del Campanar. Es veu clarament l’estructura antiga del Raval i el pavelló de l’esquerra encara tot sencer, abans del seu enderrocament per a la modificació del traçat de la carretera. 1940-45. (Fotografia Calafell, cedida per la família Palou-Català)

Com sol passar, els pavellons gairebé mai van ser utilitzats per a allotjament dels oficials, i a partir de 1790 l’Ajuntament els cedeix a la Societat d’Amics del País que hi posa fàbriques i lloga els pisos a tercers. A principis i mitjans del segle XIX, durant la guerra del francès i les guerres carlines, els pavellons tornen a tenir usos militars, i més tard es transformen en escoles i habitatges per als mestres. Finalment l’any 1869 els edificis passen a mans privades i en un d’ells, al de cal Paradera, anys més tard s’hi escriu una curiosa pàgina de la història de Tàrrega, que en Joaquim Capdevila i Capdevila ens conta en el seu magnífic estudi “Tàrrega (1898-1923) societat, política i imaginari”:

“En Joan Paradera i Vilalta coneix al poeta Joan Maragall mitjançant el seu cunyat, el també poeta modernista en Josep Soler i Miquel de les Borges Blanques. La seva admiració per Maragall el porta a fer decorar la seva casa del Pavelló del Pati, “a en Josep Güell diversos motius inspirats en l’obra del poeta: a la gran vidriera d’entrada, en els seus amplis plafons decoratius amb una escena de Nausica, i en tot un seguit de petits plafons emmarcats en en fusta que fan una sanefa amb La sardana, La vaca cega, El comte Arnau , i d’altres títols del repertori maragallià. Prova d’aquesta amistat entre Joan Paradera i Joan Maragall n’és la visita expressa que, quatre anys després de la mort del poeta (l’any 1915), dispensen la família Paradera la vídua de Maragall, Clara Noble, i quatre dels seus fills”. (1)

Pavello Pati.jpeg

Vista de l’inici del Carrer de Sant Pelegri des de la cruïlla del Pati durant una competició ciclista. Anys 1920. A la dreta la cantonada del pavelló enderrocat amb el rètol “Herreria Eroles y Capdevila”. (Fotografia Família Palou-Català).

Com ja hem comentat en anterior escrits, el segón pavelló fou parcialment enderrocat l’any 1945 per fer una obertura que fes més accesible la carretera N-2 en direcció cap a Barcelona. La fotografia que reproduïm mostra com era la cantonada de l’edifici del segón pavelló al costat del carrer Sant Pelegrí cap als anys 1920.

Jaume Ramon Solé

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 21 de setembre del 2018.

 

  1. Joaquim Capdevila i Capdevila ““Tàrrega (1898-1923) societat, política i imaginari”. Biblioteca Abat Oliba 284. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2008. Pàg. 625)