El darrer govern de la monarquia del rei Alfons XIII, en el qual hi participà la “Lliga Regionalista”, amb en Joan Ventosa com a ministre, va convocar les eleccions municipals pel 12 d’abril de 1931 que, al guanyar-les candidatures republicanes a les principals ciutats de l’estat, van precipitar la proclamació de la República del 14 d’abril.
A Tàrrega el resultat fou molt diferent. La candidatura conservadora de la Lliga, encapçalada per Francesc Fité, va arrasar a les eleccions per majoria absoluta, treient 9 dels 13 regidors. La derrota dels republicans d’Unió Republicana del Samuel Perenya fou humiliant, obtenint un sol regidor. Els altres tres regidors foren per la candidatura republicana moderada d’Acció Catalana.
A Tàrrega, a tres quarts d’onze del matí del dia 15 d’abril l’Ajuntament sortint, fou comminat a cedir el poder al Comité Republicà targarí acabat de constituïr, integrat exclusivament pels membres de les candidatures republicanes, que havien perdut les eleccions. Es nomena President del Comitè Republicà al Samuel Perenya, qui exercirà les funcions d’alcalde. Un cop fet el traspàs de poders , el Samuel Perenya envia un Telefonema al President Francesc Macià amb el següent text: “Proclamada República Catalana amb ordre i entusiasme. Pereña” (1).
En Samuel Pereña pren possessió de l’alcaldia i la resta de membres del comité ho fan com a regidors, tots fan constar que és de manera interina, i fins que l’autoritat superior no decidís el contrari. En Francesc Fité, com a anterior i futur alcalde, per ser el cap de llista de la candidatura guanyadora de les eleccions, va manifestar que ell i els seus companys electes, acatarien la República del nou Estat Català, voluntàriament i sense cap mena de pressió.
Aquell mateix dia 15 d’abril, els regidors electes de la Candidatura Popular, envien una carta de queixa al President Macià on diuen; “a pesar de les Ordres Governatives de que els Ajuntaments se constituissin de conformitat al resultat de les eleccions, se’ns requerí en nom de la República, que fessim entrega de l’Alcaldia a 5 individus d’Acció Catalana i a 4 Republicans Socialistes…., a lo que accedirem sens rèplica, a fi d’evitar disgustos personals i col.lectius, ja que així podia haver transcorregut si ens haguessim resistit a tal pretensió, ja que se’ns amenaçà de que, de no ser bonament, apelarien a la resistència possible; i tal ordre, ha disgustat a la major part dels ciutadans que dipositaren sa confiança en les últimes eleccions”. I acaba demanant que siguin: “posats a son lloc los que, de molts anys venen defensant la tradició catalana i sens causa que ho justifiqui, han sigut atropellats els seus ideals i els del poble”(2).
Davant les queixes per la situació, el dia 17 d’abril, el Sr. Perenya es traslladà a Barcelona, a preguntar com s’havia de procedir i el secretari de la República Catalana, Sr. Ventura i Gassol, ordenà que “per la constitució dels Ajuntaments procureu esperar aquests dies sense produir cap conflicte i ja us resoldrà el vostre cas la comissió provincial” (3)
Així doncs, el dimarts dia 21, per ordre del Governador Civil de la provincia, s’ordena donar possessió dels càrrecs municipals, als consellers electes de les eleccions del dia 12 d’abril. A la darrera reunió del Comitè republicà, el Sr. Perenya “va donar possessió, contra la seva voluntat, als nous Consellers, protestant que s’hagin de seure als escons de Câ la Vila gent que la setmana passada encara no era republicana”. Els nou regidors de la Candidatura Popular seren l’alcalde Francesc Fité, i els regidors Josep Flaquer, Francesc Segarra, Joan Maymó, Antoni Secanell, Antoni Elias, Josep Costafreda, Lluís Agell i Manuel Súria.
A la següent reunió de l’Ajuntament del dia 4 de maig es comença a funcionar de manera ordinària i s’hi integren els tres regidors electes d’Acció Catalana: Pere Robinat, Antoni Vila i Pere Grau, i un d’Unió Republicana: Domenech Cucurull.
El dia 5 de maig en Samuel Perenya, com a president d’Unió Republicana de Tàrrega, envia una carta al “Ministro de la Gobernación” a Madrid, on reconeix la victoria de la Candidatura Popular, però demana la seva destitució : “Su triunfo fué verdaderamente decisivo, es verdad, pero hay que saber que fue movilizada toda la gama de electoreros del antiguo régimen, se coaccionó a la clase trabajadora, se remitieron cartas y tarjetas por personas que podían influenciar sobre el elector para que votaran la candidatura que salió triunfante, con automóviles se llevó a los colonos instalados en las afueras de la población así como también a viejos imposibilitados e incluso se llegó al soborno en forma de caridad entre las clases menesterosas”. També s’esmenta que el Sindicat de Treballadors va acordar el dia primer de maig la petició de : “Destitución inmediata del actual Ayuntamiento por no representar la voluntad popular, a causa de haber coaccionado en las pasadas elecciones a la clase obrera”.(4)
El Samuel Perenya envia una carta el dia 6 de maig al President de la Generalitat Francesc Macià, demanant la seva ajuda “per a l’enderrocament de l’actual municipi del Govern de la Ciutat”. (5)
La resposta de Francesc Macià a tot l’afer fou, la de visitar Tàrrega d’imprevist el dia 25 de maig de 1931, i ratificar així el nou Ajuntament d’acord amb els resultats de les eleccions municipals.
Així fou com el Samuel Perenya fou, durant una setmana, el primer alcalde de la Tàrrega republicana.
(1-2-4-5) Arxiu Nacional de Catalunya.
(3) Crònica targarina num. 503 18 d’abril de 1931.
Jaume Ramon Solé
Publicat a la Nova Tàrrega del dia 21 d’abril de 2023.
La tartraneta 