La sobtada mort del Manuel Perenya a Portbou, el 12 de març de 1932, va afectar de ple la vida de la família Perenya Dulot que, ja feia temps, s’havia establert a Portbou, on el Manuel feia de representant de l’agència de viatges anglesa, “Thomas Cook & Son”.
(Arxiu familia Pont-Pereña).
A Tàrrega el setmanari “Acció Comarcal” del dia 18 de març de 1932, un jove Ramon Novell escriu un emotiu article titulat “Un bon amic ens ha deixat”, i diu: “No solament com a amics deplorem, amb dol que ens arriba a l’ànima, la mort inesperada d’en Perenya, ans també com a patriotes i com a targarins. Ell era un més a treballar pel nostre poble. Ell, que no n’era fill, sentia per la nostra ciutat una passió digna del més entusiasta dels nostres. Per l’Orfeó, pels Amics de l’Arbre, per l’Associació demostrava
una estimació profunda, a prova de sacrificis, i, cosa que no tots els targarins podrien dir tenia aquestes institucions tan seves com del qui més”. En Ramon Novell explica l’anècdota de com “va captar taula per taula de l’Ateneu” els diners per adquirir els instruments de la primera cobla de sardanes de Tàrrega. I acaba, “Ha mort jove, com tots els preferits dels déus. Malaguanyat Manuel!. Encara no ens sabem avenir a la idea que ja no estigui a l’estació de Port-Bou atenent els viatgers o a fer un passeig maritim damunt el seu «Almogàver»”.(1)
(Arxiu familia Pont-Pereña)
En Manuel fou enterrat al cementiri de Portbou, i una de les conseqüències immediates fou el retorn de l’Antònia Dulot i dels seus cinc fills cap a Tàrrega, a causa també d’una certa pressió de la família Perenya Reixachs, que en el futur vetllarà per l’educació i la cura dels cinc germans: la Claudina, el Miquel, la Consol, la Júlia i el Jordi. Les famílies dels germans Perenya Reixachs els acolliran sovint a casa seva. Arribada a Tàrrega l’Antoinette Dulot, anuncia a la “Crònica targarina”, les “Lliçons particulars i col.lectives de francès a càrrec de la professora nadiua Antònia Dulot vidua Perenya”, pel que serà coneguda a Tàrrega amb el renom de la “madame” . La filla gran, la Claudina, obre al domicili familiar un taller de modista.
(Arxiu familia Pont-Pereña).
La Claudina, de qui en parlarem més extensament en un proper escrit, tingué durant aquests anys, un protagonisme actiu a la vida social targarina. Fou una de les signants, l’any 1933, del manifest d’esquerres, feminista i catalanista “A les dones de Tàrrega”. Organitzà la festa de les llucietes per la diada de les Modistes, i fou elegida “Miss Benzina” a la festa de Sant Cristòfol del juliol de 1934.
(Arxiu familia Pont-Pereña).
Però la tragèdia colpeix de nou la família Perenya. El setembre de 1934, mor als divuit anys el Miquel, que s’havia establert i treballava a Lleida ciutat, on participava activament en entitats culturals i esportives. Aficionat a la natació esportiva, en el moment de caure malalt s’entrenava per participar en un campionat. El seu enterrament a Tàrrega fou un acte multitudinari de dol i estima envers la seva persona.
L’arribada de la guerra civil va afectar profundament totes les branques i a molts dels membres de la família. El compromís republicà i catalanista dels Perenya Reixachs, els va castigar amb l’exili, i els obligà a refer les seves vides lluny de casa. Acabada la guerra, la Cònsol es casà amb Josep Pont Utgés, i juntament amb la seva mare Antònia, amb la Júlia i amb el Jordi es van quedar a Tàrrega. El Jordi s’establiria anys més tard, després de casar-se, a Andorra.
(Arxiu família Pont – Perenya).
A mesura que anava confegint aquests escrits i coneixent la trajectòria vital dels Perenya – Dulot, he conegut amb sorpresa la història de la Claudina Perenya Dulot. Una vida impactant i extraordinària, protagonitzada tant per ella com per la seva parella en Càndid Rossell. La Claudina Perenya Dulot serà doncs la protagonista inesperada del proper capítol d’aquesta “Notícia de Tàrrega”.
(1) Ramon Novell. “Acció Comarcal” nº 14, 18 de març de 1932. Pag. 21.
Jaume Ramon Solé.
Publicat a la “Nova Tàrrega” del 24 de febrer de 2023.
La tartraneta 