Category Archives: Franquisme

80 anys de la gran tragèdia. La guerra civil a Tàrrega 1936-1939.

“Qui répondrait en ce monde à la terrible obstination du crime si ce n’est l’obstination du témoignage ?

” Albert Camus, les Justes, 1949.

Fa vuitanta anys de la nostra guerra civil. Aquest fet històric, fou el que més va condicionar les nostres vides i el conjunt de la nostra societat durant els darrers cent anys. La guerra civil espanyola, va tenir i segueix tenint avui, un impacte brutal, de conseqüències certes i reals, en el nostre esdevenir polític, social i nacional.

Permeteu-me doncs, que a risc de fer-me pesat, intenti recordar i aglutinar en aquest darrer escrit de Londarí, el que va significar, el cop d’estat del 1936, la conseqüent revolució a la reraguarda i la definitiva victòria de les tropes franquistes l’any 1939  en el nostre entorn més proper de la ciutat de Tàrrega i dels pobles.

fite1

L’alcalde de Tàrrega Francesc Fité Pons acompanya al president de la Generalitat Francesc Macià, en la seva visita a Tàrrega el 25 de maig del 1931. En Francesc Fité, alcalde republicà de Tàrrega del 1931 al 1934, fou detingut a casa seva, al carrer Governador Padules, per les Milícies Antifeixistes la nit del 9 d’agost del 1936. L’endemà fou trobat mort i cremat a la carretera de Sant Martí prop dels Molars.

Amb la derrota dels militars colpistes el 19 de juliol a Barcelona, i la captura de l’arsenal bèl·lic i armamentístic per part dels milicians de la CNT-FAI, l’autoritat, l’economia i l’ordre públic a Catalunya va passar a dependre durant quatre mesos, del Comitè de Milícies Antifeixistes. A Tàrrega, les armes dels particulars i de l’armeria Casanelles van ser confiscades pel comitè local i dipositades a la seu del Comité de Milícies situat a la casa confiscada de Cal Segarra, a la cantonada del carrer Sant Roc amb l’Av. Catalunya.

Durant aquest període, es va produir un buit de poder, i les fatídiques i criminals patrulles de control, van establir arreu, un règim de terror, amb l’assassinat impune de milers de persones ja fossin religioses, benestants, d’ideologia de dretes o per motivacions de venjança personal.

El diumenge dia 26 de juliol del 1936, arriben a Tàrrega milicians que es dirigeixen al front d’Aragó i es produeix la destrucció i la crema d’imatges religioses, amb la participació activa de membres del Comitè Local. Les mesures preventives preses per l’Ajuntament d’expropiar els edificis religiosos, no va servir per evitar la destrucció bona part del nostre patrimoni artístic. Les gestions de l’alcalde Josep Davant, d’Esquerra Republicana i del sindicalista Francesc Mateu, va permetre, (en teoria), facilitar als religiosos i ciutadans que ho demanessin, salconduits per poder marxar i circular sense perill pel pais.

El dia 28 de juliol del 1936, mentre es dirigeixen a l’estació del tren per marxar de Tàrrega, els milicians detenen un a un, els dotze religiosos i joves seminaristes del Convent del Carme de Tàrrega, que son torturats, executats i alguns cremats vius, la matinada del dia 29 al Clot dels Aubins a Cervera. Va circular el rumor que els salconduits dels carmelites estaven marcats per tal de facilitar-ne la seva detenció.

Pocs dies més tard, son assassinats vuit religiosos escolapis, cinc sacerdots de la parròquia. El mateix succeix amb els tres alcaldes de Tàrrega, elegits democràticament durant el període republicà: en Francesc Fité Pons, en Baldomer Trepat Galceran i en Josep Prats Busquets, que van ser assassinats, en uns fets sense precedents arreu de les nostres comarques. Tres persones més al Talladell i a tres més a Claravalls corren la mateixa sort.

La por s’escampa i aquells que veuen perillar les seves vides, s’amaguen o emprenen la fugida cap a França i d’allí entren a la zona controlada pels rebels franquistes.  Cal dir que almenys quatre targarins que fugien per Andorra, van ser detinguts i morts quan intentaven passar la frontera.

Foto1

Metralladores russes Màxim M1910. Fotografia datada a Tàrrega pel Maig del 1938. “Elmer Holmes Bobst Library de Nova York.” “Harry Randall: Fifteenth International Brigade Films and Photographs ALBA.PHOTO.011”.

 

Mentrestant, la guerra segueix al front d’Aragó. A l’abril del 1938, Lleida i Balaguer, cauen en mans de les forces rebels i es consolida durant vuit mesos el Front del Segre. En aquest període, Tàrrega es converteix en un dels principals punt logístic i de subministrament de les divisons republicanes, i en el centre de comandament militar de l’Exercit Popular de la República al Front del Segre.

A la batalla del Segre, a la bossa formada pel cap de pont entre Camarasa, El Pedrís i Vallfogona de Balaguer, s’hi concentraren des de l’abril del 1938 fins el gener del 1939, 75.000 efectius armats per cada costat, a més d’una important concentració d’artilleria i aviació en constant activitat. Aquest fou el dramàtic bateig bateig de sang i foc, per a molts dels joves targarins de la “lleva del biberó”.

DSC_1507

Escenari de la batalla del Segre 1938. Trinxeres al “Morinyol”, Bellcaire d’Urgell.

Amb el fracàs de la contraofensiva de la batalla de l’Ebre d’entre el juliol i el novembre del 1938, Franco te obertes les portes de Catalunya. El 23 de desembre inicia la ofensiva definitiva, i el 13 de febrer, tot Catalunya és a les seves mans. Foren una setantena, els joves targarins morts al front durant la guerra, aquí caldria afegir els desapareguts que encara jeuen a les fosses comunes, a les trinxeres o a les voravies dels camins de tot l’estat.

Tampoc podem oblidar els acusats d’espionatge, els extraperlistes i els acaparadors de plata. Se sap d’algunes detencions, i també de l’afusellament el maig de 1938, d’un ciutadà de Tàrrega acusat d’espia facciós.

10974501_10203683611154109_8829896708775637508_o

Anglesola, camp d’aviació de Farrugats. Avió republicà de fabricació soviètica anomenat Polikàrpov I-15 “Чайка” (Txaika, ‘Gavina’). La superioritat en armament i en recursos del bàndol franquista va decantar el curs de la guerra al seu favor.

Per primer cop a la història, la població civil és atacada indiscriminadament pels bombardejos de l’aviació. Els avions alemanys de la “Legión Condor” de Hitler i de Göring al servei de Franco, van bombardejar una dotzena de vegades Tàrrega, i juntament amb l’aviació italiana de Mussolini van sembrar de mort i destrucció la geografia de la república. Els primers bombardejos sobre la ciutat de Tàrrega van ser els dies 5 i 7 d’abril del 1938, amb 22 morts i molts ferits, el dia 5 d’octubre a la Canaleta amb un mort i més ferits, el 30 de novembre amb 11 morts i 21 ferits, i els dies 21, 22, 27 i 31 de desembre amb més de 15 morts, a més de la practica destrucció de cases, carrers i places tant del casc antic com de tot Tàrrega. Els dies 4 i 6 de gener del 1939 hi ha intensos bombardejos a l’entorn de Tàrrega sobre tropes i efectius militars, que provoquen l’escampada de l’exèrcit republicà. El nombre de víctimes dels bombardejos varia segons les fonts, entre 50 i 90 morts. I com sempre moltes víctimes innocents: des de una nena de sis dies, a una padrina de 94 anys….

Fotografia3

Granada de pinya de les tropes republicanes,”Model Tàrrega”, fabricada durant la guerra a la fundició de Cal Trepat.

 

Però les morts i el sofriment no s’acaben amb la guerra. Amb l’entrada de les tropes franquistes a Tàrrega, el dia 15 de gener del 1939, dos ciutadans son l’un afusellat i l’altre apallissat fins a la mort pels falangistes, a la paret del cementiri. Igualment dos ciutadans moren apallisats a cops un any més tard.

I quan s’acaba oficialment la guerra, en comença una de nova i pitjor: la injustícia franquista implanta el seu règim de por i de repressió criminal. Vora cent targarins son sotmesos a sumaríssims consells de guerra militars, nou targarins son condemnats a mort i tres d’ells executats. Més de cent trenta quatre represaliats van a la presó, desenes d’expedientats pel “Tribunal de Responsabilidades Políticas”.

I durant quaranta anys, ni un sol acte de memòria o de record per les centenars de víctimes dels vençuts…

I també el drama personal i col.lectiu de l’exili. Hom calcula un nombre de tres-cents targarins que emprengueren el camí de l’exili. Només entre l’inici i el final de la guerra, Tàrrega va perdre el sis per cent de la seva població. També falten per comptabilitzar els targarins exiliats, morts o detinguts a França durant la segona mundial. Dels nou targarins que es van identificar als camps d’extermini Nazis, quatre d’ells hi van morir. Alguns exiliats no van poder suportar la fam, les penúries i la desesperació, i moriren malalts per les terres de França.

Cent setanta morts, tres-cents exiliats, centenars d’expedientats, represaliats o condemnats en presons, i depurats en camps de treball. La guerra del 1936-1939 fou una tragèdia immensa per a tot un país i per a tot un poble.

Hem fet justícia amb totes les víctimes de la guerra civil?. Mantenim viva la flama de la seva memòria? Que en sabem d’aquells joves targarins que defensant la seva terra i el seu ideal, van morir, ja sigui al front, a Tàrrega, a la Donzell, o a la Curullada el 17 de gener del 1939, intentant deturar l’avanç de les tropes feixistes que ja ocupaven la seva ciutat?. O els qui essent presoners ens mans de la república, van ser assassinats durant l’avanç de l’exercit franquista?. O els qui amagats en llars i cases per defugir de la guerra, van ser detinguts i afusellats? O els qui intentant fugir de la zona republicana o franquista van trobar la mort ?.

Cal agrair i reconèixer la gran tasca feta de recuperació de la memòria històrica, amb els estudis i treballs publicats per en Josep Maria Solé i Sabaté, a l’entorn dels morts pels bombardejos i per la repressió a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil. El treball primerenc dels “Soldats de l’Urgell morts a la Guerra Civil” publicat l’any 1991 a l’URTX número 3, per Josep Benet, Jordi Oliva, Robert Bonjorn, Glòria Coma i Jaume Torres. L’extens treball de recopilació de dades i fets sobre els assassinats del 1936 a Tàrrega, per en Joan Novell i Balagueró a “La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega. Segle XX. Volum I (1900-1939)”.

Nacionals

Missa de campanya de les tropes franquistes a la Plaça Major de Tàrrega després de la seva entrada a la ciutat. Gener del 1939.

També la publicació i els audiovisuals de la col·lecció Natan, “La Segona República a Tàrrega” i “La Guerra Civil a Tàrrega” 1931-1936″, a “Tàrrega 1931-1939. Notes per a un guió” del desembre del 2006, de Gerard Corbella, Natàlia Lloreta i Oriol Martí. Va representar per a molts ciutadans de Tàrrega, la descoberta d’un part fonamental de la nostra història, en boca dels seus protagonistes i a temps per preservar el seu testimoni.

El bombardeig poètic de l’abril del 2007, en homenatge a les víctimes targarines de la “Legión Condor”, fou un altre acte de record i de justícia històrica per la memòria de les víctimes de la barbàrie d’aquella guerra.

I també l’excel·lent projecte, d’exposició, llibre i web “Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l’exili, i la vida quotidiana”. Març 2008.  (www.tarrega1939.cat), de Núria Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella, ha estat un gran treball de recuperació i reconeixement amb noms i cognoms de la nostra memòria històrica.

Sasplugas01_2_g

Joan Sasplugas, el primer per l’esquerra, mestre d’ofici, fou regidor i darrer alcalde republicà de Tàrrega pel PSUC del 1937 al 1939. Camp de concentració del Barcarès a la Catalunya Nord, amb altres exilats. Febrer del 1939.
Font: Col.lecció familiar de Jordi i Magda Sasplugas

Però portem massa temps sense avançar en la feina iniciada. Tàrrega ha de liderar un nou projecte que consolidi el record de les nostres víctimes i erigeixi un memorial permanent de la guerra civil, digne del seu nom. Cal obrir les fosses comunes, identificar els morts i donar-los una sepultura digna i eterna en pau.

Cal recordar, nom per nom, a totes les víctimes i fer-nos solidaris del seu dolor.

Cal mantenir viu el record de tots els nostres morts, i la memòria permanent dels crims i de la tragèdia de la nostra guerra civil.

Jaume Ramon Solé.

Publicat al darrer “Londarí” núm. 33, del desembre del 2015.

Els darrers anys del franquisme a Tàrrega, 1968 -1975.

Durant els darrers anys del franquisme, l’activisme democràtic a Tàrrega, es concentra en l’activitat cultural i política de la gent, que més endavant es vincularien majoritàriament a l’entorn dels partits polítics de Convergència Democràtica i Convergència Socialista.

 

El 1968, és un any significatiu a Europa i arreu del món. Els esdeveniments del maig del 1968 a França, i la invasió de Txecoslovaquia pels tancs russos a l’agost, impregnen el debat social i polític internacional.

 

A Catalunya tot seguia igual, però alguna cosa havia canviat. La societat continuava sota l’estricte control del règim franquista, però el desenvolupament econòmic dels anys ’60, el turisme, i l’impacte dins l’església i la societat del Concili Vaticà II, presagiaven petits canvis que es feien notar en el dia a dia dels ciutadans.

 

A Catalunya, l’any 1968, va ser l’any del centenari del naixement d’en Pompeu Fabra, mort a l’exili de Prada de Conflent,  i arreu del país, es van organitzar activitats per commemorar l’obra del Mestre, i reivindicar l’ensenyament de la llengua catalana a l’escola. En aquest sentit a Tàrrega, s’organitza una xerrada a la sala de la Mútua el dia 13 de juny a càrrec d’en Josep Miracle. Com en tots els actes públics, era preceptiva l’autorització del Governador Civil . Però en aquest cas, a l’hora de la xerrada se sabia que s’havia donat el permís, però no es disposava físicament del telegrama i,  la conferència no es va deixar celebrar. Aquest fet va portar polèmica, perquè el telegrama en qüestió havia arribat a Tàrrega el dia abans, i per unes “desgraciades” casualitats, aquest va quedar-se dins un calaix.

Foto1 Permis

Escrit de sol.licitud del permís fet per en Ignasi Camps, per la conferència del Centenari de Pompeu Fabra.

 

 

El telegrama gobernatiu "perdut".

El telegrama gobernatiu “perdut”.

Les entitats targarines es mobilitzen, i el 26 de juny entra a l’Ajuntament un escrit, subscrit pels presidents de les entitats targarines, on es demana un carrer per al Mestre Pompeu Fabra. En Joan Ros i n’Antoni Canals, fan entrega a l’Ajuntament d’una placa amb l’esfinx del Mestre, per situar-a en algun indret de la ciutat.. L’ajuntament acorda donar el nom a un dels carrers del Maset que s’estan urbanitzant, de la placa mai més se’n sabé res. L’any 1968 s’inicien els cursos de català oberts a tothom als Escolapis, que imparteix en Ramon Anglí, i l’any següent els cursos s’institucionalitzen i els organitza l’Aula de Tàrrega de la Càtedra Samuel Gili organitzats per la Diputació de Lleida. fa entradac a l’Ajunatment un enizatdors.governatiu, i no es va poder celebrar. Aquest fet va portar força pole el creixement e

 

Un sector important del jovent de Tàrrega, es troba i va organitzant activitats a l’entorn de la Sala dels Pares Carmelites, al Pati. Amb l’aixopluc de l’Església, i a iniciativa del llavors vicari, n’Emili Torné, es fan sortides, xerrades, cine-fòrums i concerts. Quan el tema pot ser un pèl compromès, l’activitat es fa a l’interior del convent. La terrassa de l’Ateneu també fa de àgora durant els estius i el jovent inquiet pot escoltar les opinions d’aquells que viuen en contacte amb l’estranger, com els professors en Felip Lorda, en Francisco Carrasquer, o la nova figura de la cançó, en Xavier Ribalta.

 

L’any 1971 hi ha eleccions a “Procuradores de las Cortes”. Un sector de ciutadans es mobilitza i aconsegueix que Tàrrega sigui la única ciutat de Lleida, on els candidats oficials del règim, en Joaquín Viola i en Blas Mola, siguin derrotats, i que guanyi en Simeó Miquel, el candidat amb uns postulats democràtics i catalanistes més clars. Alguna cosa es mou a la societat targarina.

 

Al voltant del nucli de la Sala del Carme, hi conflueix l’activitat de la branca “TRUC” de l’escoltisme, que edita a partir del juny del 1973, la publicació quinzenal “GEMEC”, que té una curta però intensa vida d’un any.

Primer número de GEMEC amb portada dibuixada per Josep Urgell.

Primer número de GEMEC del Juny de 1973, amb portada dibuixada per Josep Urgell.

Foto4 GemecMinguell

Gener del 1974, amb portada dibuixada per en Josep Minguell.

Formalment, la revista GEMEC, és una “Circular Escolta”, de consum intern per als membres de l’escoltisme, amb la qual cosa s’evitava qualsevol tràmit de control o censura governativa. La publicació es finançava exclusivament per subscripció , s’imprimia amb el ciclostil del convent del Carme i la redacció era en un apartat de la mateixa sala del Carme.

 

La publicació “GEMEC”, fou un espai de llibertat, de crítica i de denúncia de la dictadura política del règim franquista. Amb seccions de música, cultura i entreteniments. Amb la seva informació de l’escoltisme local, però també opinant del cop d’estat a Xile, l’atemptat de Carrero-Blanco al desembre del 1973, les dues condemnes a mort, amb l’execució d’en Salvador Puig Antich el març del 1974 i la revolució del clavells a Portugal del 1974. Entrevistes a en Lluis Llach i a en Raimon. Col·laboracions gràfiques d’artistes targarins com Antoni Tartera “Antoniotti”, Benjamí Tous i Josep Minguell.

 

Entre redactors i col·laboradors hi participen més d’una vintena de joves targarins: Josep Mª Perelló, Tomàs Pujol, Jordi Serra, Ramon Sala, Sebastià Granyó, Joan Torres, Josep Urgell, Montse Domingo, Joan Puig, Maria José Nadal, Josep Mª Segarra, Joan Eroles, Antoni Gilabert, Ramon Puiggené, Josep Ramon Marcet, Modest Corbella, J. Prat, Antoni Gilabert i Jaume Ramon.

Foto5 GemecRedaccio

Alguns membres de redacció de GEMEC a la Sala del Carme. Novembre del 1973. Tomàs Pujol, Jaume Ramon, Sebastià Granyó, Josep Mª Perelló i Ramon Sala.

 

Els redactors estudiants de GEMEC, a l’abril del 1974, organitzen vàries xerrades a les aules de l’Institut de Batxillerat, contra la pena de mort i l’execució d’en Salvador Puig Antich, que son seguides amb gran expectació i en un ambient d’un silenci sepulcral. També confeccionen un cartell pancarta que es penjat a l’entrada de l’Institut de Batxillerat, (avui, Manuel de Pedrolo).

 

La etapa del GEMEC finalitza a l’agost de 1974, amb la organització d’una “Setmana de la Joventut”, que porta a Tàrrega a en Tete Montoliu, Francesc Pi de la Serra i en Raimon, a part d’altres xerrades i activitats.

Foto 6. Nova Tàrrega. Programa de la Setmana de la Joventut. Agost del 1974

Nova Tàrrega. Programa de la Setmana de la Joventut. Agost del 1974

Setmana Joventut

Nova Tàrrega. Públic assistent a la Setmana de la Joventut. Pista del Club Natació. Agost del 1974

 

Fins la mort de Franco al novembre del 1975, i el posterior desmantellament del règim franquista, es va fent més present a la societat la necessitat d’una ruptura democràtica. A la mobilització política i a l’activisme cultural, s’hi afegeix la mobilització sindical i naixement de noves organitzacions o grups de joves estudiants i treballadors, que ja actuen sense el paraigües de l’església i que a partir del 1975 tindran un protagonisme evident en l’activisme polític targarí.

 

Jaume Ramon Solé.