Els Perenya de Tàrrega: “Introducció”. (1)

Es deien Manuel (1886-1932) i Samuel (1894-1978). Eren fills del tombant de segle i tenien un futur de progrés i d’esperança davant seu.

La ciutat de Lleida els va veure créixer. Ells i els seus germans Alfred (1881-1930), Robert (1833-1952), Maria (1887-1928), Juli (1891-1968) i Octavi (1895-1976), es van amarar dels ideals republicans i masonics del seu pare en Manuel Perenya i Puente (1850-1923), qui fou un jurista reconegut, un polític republicà, diputat a Corts, i home de lletres, així com pel caràcter emprenedor i comercial de la seva mare na Maria Reixachs i Bergós (1852-1931).

Retrat d’en Manuel Perenya Puente. Jurista i polític republicà.

De la nissaga dels Perenya – Reixachs, en sorgiren personalitats com n’Alfred Perenya pare i fill, advocat i polític republicans i catalanistes, n’Octavi Perenya paer, en Màrius Torres i Perenya un dels grans poetes de ponent, així com el seu germà Víctor advocat i polític republicà, o el pedagog i verdaguerià Josep Perenya i Moros.

I tornem ara al Manuel i a en Samuel. D’ells ens n’han parlat diverses vegades historiadors i cronistes targarins com en Quim Capdevila a “Tàrrega, (1898-1923) : societat política i imaginari” (2008), en Jordi Creus i Verni a “L’impacte demogràfic, social i etnològic de la immigració a Tàrrega (1874-1930)” (2009), i en articles publicats a “Crònica targarina” i a “Nova Tàrrega” escrits per en Josep Elias i Viles ”Manuel Pereña ha mort” (1932), en Ramon Robinat i Cases a la seva secció “Dissabte” (1982), en Lluis Agea Correa “Samuel Perenya i Reixachs, el primer alcalde de Tàrrega en la Segona República” (2020) o la biografia d’en Samuel Perenya a “Tàrrega 1939-1961. “Aproximació a la repressió, l’exili i la vida quotidiana” (2008). de Núria Bonet Baqué, Amanda Cardona Alcaide i Gerard Corbella López, així com al llibre “Història universal de l’Ateneu de Tàrrega 1919-2019” (2020) de Natàlia Lloreta i Pané.

Cèdula de l’emissió de capital de l’Ateneu de Tàrrega de l’1 de gener del
1920, signada pel seu primer President en Samuel Perenya i Reixachs. (1919 – 1920).

El dos germans decideixen, l’any 1907, venir i establir-se a Tàrrega. El seu objectiu és estrictament comercial. Adquireixen el negoci de l’adrogueria de Cal Casals, situat als baixos de l’edifici que fa xamfrà entre la plaça Major i el carrer Agoders. El germà gran el regenta i el Samuel hi treballa. Sota la seva gestió, el vell negoci dels Casals, es reinventa i s’expandeix: queviures, venda a l’engròs, aiguardents, vins i licors, pastisseria, productes colonials i tota mena de drogues, creix de tal manera que ja a l’any 1920 són els principals contribuents de la ciutat.(1).

Anunci de l’establiment de Manuel Perenya i Reixachs a la Plaça Major de
Tàrrega. (Aprox. 1915).

La seva arribada a Tàrrega remou els fonaments d’una ciutat que s’estava despertant. Per la banda política ajuden a consolidar el sector republicà targarí amb l’obertura l’any 1914 del local del “Centre Reformista” vinculat a la “Unió Federal Nacionalista Republicana”, que s’inaugura la conferència del seu pare Manuel Perenya i Puente com a màxima figura del republicanisme lleidatà.

Dins el món cultural i social targarí, són protagonistes dels canvis i iniciatives que es donen a la ciutat. No endebades, en Manuel Perenya l’any 1920, és vicepresident de la Junta dels Amics de l’Arbre liderada per en Màrius Amigó. És fundador i director del setmanari nacionalista “Vida Nova”, suspès per la dictadura de Primo de Rivera. És animador de l’Associació de Musica” i crea de la primera cobla de sardanes targarina. Col.labora a la “Revista de l’Ateneu” i a la “Crònica targarina” des d’on cridava a reforçar i aprofitar la bona posició geogràfica i logística de la ciutat a “La importància comercial de Tàrrega” (1921).

Pel seu costat, en Samuel Perenya fou fundador i el primer President de l’Ateneu de Tàrrega (1919), s’implicà durant els anys 1920 en la Junta de la Cambra de Comerç, i fou un dels puntals de la Tàrrega republicana durant tota l’etapa que va dels anys 1910 al 1939.

Els dos germans Perenya, foren dues personalitats targarines amb un fort compromís cívic, polític i emprendedor. Ells seran properament els protagonistes d’aquesta quinzenal “Notícia de Tàrrega”.

(1).- “Tàrrega, (1898-1923) : societat política i imaginari”. Quim Capdevila i Capdevila.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (2008).

Jaume Ramon Solé.