Monthly Archives: February 2019

Els bombardejos de la Legió Còndor a Tàrrega. Una normalitat alterada. (3)

L’estabilització del front de guerra a la línia del Segre i els bombardejos sobre les poblacions properes a principis d’abril del 1938, van obligar al XVIII Cos d’Exèrcit Republicà (CE) i al conjunt de l’Exèrcit de l’Est (EE), a realitzar una profunda reorganització.


Carta signada pel Tinent Coronel en Cap, José del Barrio per la inauguració de les Escoles de Capacitació del XVIII Cos d’Exèrcit situades a d’edifici dels Escolapis. 30 de setembre de 1938. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

A Tàrrega, el Cos d’Exèrcit hi tindrà el Tribunal Permanent Militar, la Direcció dels serveis de veterinària, el parc mòbil d’artilleria, l’Hospital de Sang, l’Escola del CENU, els Dipòsits d’explotació, dues fàbriques de farines, els sortidors de gasoil, els dipòsits d’intendència, les essències i greixos, la recuperació del personal, els serveis de depuració i cloració d’aigües, les Agrupacions d’automòbils, la Banda de Música, els Tallers mòbils, el Centre d’instrucció d’oficials i comissaris, els Dipòsits de benzina, l’Hospital Quirúrgic de 2ª urgència amb dos equips quirúrgics al Mas de Colom i  la clínica antipalúdica al mateix indret amb dos-cents vint-i-quatre llits. (1).

A Santa Maria de Montmagastrell s’hi estableix el Quarter General del XVIII Cos d’Exèrcit a les ordres del Tinent Coronel en Cap, en José del Barrio Navarro, que té sota les seves ordres un exèrcit de 160.000 soldats que s’han d’alimentar, cuidar, armar i vestir.


Acord del trasllat de la Delegació de la Vegueria de Lleida del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya a Tàrrega. 2 de novembre del 1938. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

En la vessant civil, les delegacions territorials de la Vegueria de Lleida de la Generalitat de Catalunya, s’ubiquen a Cervera i a Tàrrega. La del “Departament d’Economia” és la que s’estableix a la nostra ciutat. També s’hi estableix el Comitè d’Ajut als Refugiats i del Socors Roig Internacional.

Document de correspondència del Socors Roig. El document es trobava entre els certificats de defunció de l’Hospital de Mas de Colom.

El bombardeig del 5 d’abril impulsa la construcció de refugis a tots els barris de Tàrrega, essent el més important el del Pati. També se’n construeixen a la Plaça dels Escolapis, a l’Estació de Tren, i s’adequa com a refugi el Pou del Gel, amb entrada pel carrer Buenos Aires. També s’utilitzen com a refugis, els cups i cellers del casc antic de Tàrrega, entre ells el de l’Ajuntament.

La Junta de Defensa Pasiva pren la iniciativa de la construcció dels refugis i es crea un impost sobre el comerç i la indústria per financiar-los. També agafa el comandament del Cos de Bombers i vetlla pel manteniment i cura dels sistemes de defensa, de l’equip de vigies situats a l’entorn de la ciutat o de la neteja dels refugis com llegim a la carta del 18 d’agost que adreça a l’Ajuntament i diu que:  “sus demani volguesiu distraure el personal i ordenarli la limpieza dels refugis per trobarse amb un estat verdaderament llastimós”.


Encapçalament del paper carta del PSUC, situat als locals de la “Alianza” a l’Avinguda de Catalunya. 1938. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

S’obliga als bars a tancar a les déu de la nit. La ordre afecta tant als locals incautats com ara l’antic Ateneu, que ara és la seu de la Unió Republicana, o l’Aliança que ara és la seu del PSUC i de la “Unión de Hermanos Proletarios”, així com a la resta de cafeteries que ja s’han adaptat als nous temps revolucionaris i duen noms tan suggestius com el Bar Kropotkine, el Cafè Carles Marx, la Casa del Poble de la UGT, o els més clàssics com la Taberna Martí, la Taberna Baró o el Cafè Enric Angels.


N
omenament dels nous representants a l’Ajuntament per Esquerra Republicana de Catalunya. 19 d’abril del 1938. Molts d’ells, com molts d’altres, mereixen un capítol apart de reconeixement, per la brutal repressió que patiren després de la guerra. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

Els partits polítics es reorganitzen. Després de la dispersió de càrrecs i responsables ocasionat pel bombardeig, el 16 d’abril es nomenen nous responsables de la “Cooperativa Industrial Farineres Reunides” de la U.H.P. (Unión de Hermanos Proletarios), vinculada al PSUC. Esquerra Republicana nomena els seus representants a l’Ajuntament el dia 19 d’abril. I dies més tard, en el Plenari Municipal, es produeix una forta polèmica, quan la CNT manté com a conseller de l’Ajuntament un regidor que havia desaparegut de la ciutat durant setmanes a causa dels bombardejos.

Mentrestant Tàrrega és una ciutat en guerra, on tot gira al voltant del gran contingent de soldats, vehicles i maquinària que malden per mantenir estable el Front del Segre, des del qual, constantment, cada dia i cada de nit, durant nou mesos, hi arriba , més o menys intensament, el so de les explosions del foc amic i enemic. El canó d’artilleria més potent de l’exèrcit franquista se’l coneix com “La loca”, i el de l’exèrcit republicà és conegut com “El abuelo”.

El proper atac aeri de la Legió Còndor sobre Tàrrega, no serà fins el dia 5 d’octubre a la Canaleta i a Altet, en que varis avions, després de donar uns tombs per l’entorn, bombardegen i maten les mules del Millo i el fereixen greument.

El comandament militar de Tàrrega ocupa part de l’edifici on l’Orfeó Nova Târrega on la Societat Ateneu hi tenia la seva seu, que ara es troba en mans de la Unió Republicana. Aquesta situació provoca un greu incident, del qual en parlarem en el proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Article publicat a la Nova Tàrrega del 14 de desmebre de 2018.

  1. “La presència militar a l’Urgell durant la guerra civil espanyola: L’escola d’oficials i comissaris de Tàrrega”. URTX. Francesc Closa Salinas URTX Revista Cultural de l’Urgell. ISSN 1130-0574, Nº 29, 2015, págs. 105-120


Advertisements

Els bombardejos de la Legió Còndor a Tàrrega. Les víctimes i les primeres conseqüències. (2)

Les víctimes civils del bombardeig del 5 d’abril van ser:

Simona Zárate Redondo refugiada de 82 anys de Maqueda (Toledo).

Maria Rodriguez Varga de 28 anys infermera de l’Hospital de Lleida.

Carme Viladot Güell de 41 anys de Tàrrega.

Maria Merlí Carnellona de 50 anys de Granyanella.

Mercè Auberni Segura de 30 anys de Tàrrega.

Ramon Sala Florensa de 83 anys de Tàrrega.

José Giménez Gil de 23 anys del Marroc.

Ramon Quintilla Quintilla de 55 anys de Lleida .

Sebastià Ramon Minguell Pallicé  de 48 anys de Guimerà.

Francesc Sans Civit de 41 anys de Tàrrega.

Alexandre Escolà Farré de 34 anys de Tàrrega.

Rafael Peret Montanuy de 53 anys.

La resta de víctimes mortals, consten com a desconegudes i les altres ni tan sols consten. Degut al caos del moment, al llibre del registre civil de defuncions no s’hi fan anotacions fins a finals de d’abril. Podria ser que a les 14 de Tàrrega s’hi afegeixen les 8 de Vilagrassa, que farien el nombre de 22 que esmenten algunes cròniques.


Segell del 1938 de l’Ajuntament de Tàrrega. (Arxiu Comarcal de l’Urgell. ACU).

Els dies 5 i 6 d’abril l’aviació feixista bombardeja Claravalls causant 3 morts i a Anglesola provoca 5 víctimes mortals. A Vilagrassa, el 5 d’abril moren 8 persones,  5 d’elles son membres d’una mateixa família: En Jaume Patau Mora de 53 anys, na Dolors Castells Pons de 50 anys, na Ramona Patau Castells de 19 anys, n’Antònia Patau Castells de 15 anys, i en Jaume Patau Castells de 9 anys. A Tàrrega el dia 7, l’aviació alemanya apareix a quarts de sis de la tarda i deixa anar les seves bombes altre cop a l’Avinguda Catalunya i al Carrer del Prat. Ignorem si van causar víctimes.

Amb la ciutat abandonada, moltes cases enderrocades, i sense els serveis bàsics ni els proveïments, l’Ajuntament intenta recuperar el control de la situació. El dia 11 d’abril s’aconsegueix convocar una sessió, on encara hi falten l’alcalde i un bon nombre de regidors, que no estan localitzables per haver canviat de domicili o per haver marxat de la ciutat. En aquesta primera sessió després del bombardeig, el nou alcalde del PSUC, elegit el mateix dia, en Joan Sasplugues diu: “Degut als aconteixements passats, representacions populars d’aquest municipi, gens conscients del seu deurer, en el moment de desmoralització, foren els primers en abandonar la Ciutat, quedant solsament en el seu lloc, uns quants homes, els més conscients, per a no deixar el poble abandonat i aquest son els qui formen l’Ajuntament actual”.

Escrit de l’Associació d’Empleats Municipals a l’Alcalde de Tàrrega (1). (ACU)


Escrit de l’Associació d’Empleats Municipals a l’Alcalde de Tàrrega (2). (ACU)

Les primeres mesures que pren el consistori,  van orientades a recuperar la normalitat, els proveïments i la seguretat de la població: Es decreta reprendre l’activitat de les indústries i del comerç, s’activa la Junta de Defensa Passiva, es mobilitzen els homes de 17 a 45 anys per a la realització de tasques de fortificació i la construcció dels refugis antiaeris, es prioritza recuperar els serveis d’aigua i de llum, se suspèn de feina i de sou els empleats municipals que no s’han incorporat als seus llocs de treball, s’ordena tornar a posar a la “Torre del la Plaça” (el campanar) la campana gran per tocar-la en cas de bombardeig, (sense llum les sirenes no funcionen), s’ordena pintar de blau els fanals de l’enllumenat públic, s’incauten les cases deshabitades per donar allotjament als veïns afectats pels bombardejos i als qui han estat desallotjats per necessitats de l’exèrcit, així com als nombrosos refugiats que arriben de tot el front del Segre on s’hi combat ferotgement.

Segell del 1938, de la Junta Local de Defensa Passiva de Tàrrega. (ACU)

Falten pedres, totxos i teules per la construcció de fortificacions al front i per reparar les destrosses als edificis, es donen casos de gossos descontrolats i rabiosos, el director de les “Escuelas Nacionales” es queixa dels nens que no assisteixen a classe. L’exèrcit exigeix a l’Ajuntament que proveeixi de roba, calçat, aliments, aigua cavalleries i vehicles el front. Hi ha casos de robatoris de mobles en molts domicilis abandonats. Malgrat la excepcionalitat, la gent comença a tornar a la ciutat, que de sobte s’ha convertit, (per a bé i per a mal), en el centre logístic i de control, de varis cossos d’exèrcit que es troben situats al llarg de l’extensa línia del Front del Segre. També és el centre de serveis, sanitari, de lleure i de proveïments d’un immens exercit que necessita menjar, beure, armes i medicaments.  En aquests moments difícils, sabem que el 17 d’abril el President Companys visita Tàrrega, de pas cap el front del Segre visitant la Fuliola i casa seva al Tarrós.


Obrers treballant en la reparació del paviment al Carrer 1er. de Maig, actual Alonso Martínez durant la guerra civil. Les obres públiques van ser la solució per donar feina durant la guerra a la població aturada. (Arxiu Argiles – Gómez).

El 19 d’abril es tramet una carta al Director de la Caixa de Pensions informant de la ocupació per part de l’Ajuntament de les seves oficines, per adequar els soterranis de la casa de la vila per a refugi. En el mateix sentit la sucursal a Tàrrega del Banc Espanyol de Crèdit a la Plaça Macià (el Pati) és ocupada per posar-hi les oficines de la Conselleria de Proveïments,  que ha estat destruïda pel bombardeig.


Comunicat de l’Ajuntament on es dóna compte del trasllat de la Casa de la Vila a les oficines de la Caixa.

El 23 d’abril es convoca a una reunió a l’Hotel Espanya, a tots els representants dels partits polítics, organitzacions i sindicats per estrènyer llaços entre l’Exèrcit i la població civil. Fins el gener del 1939 la ciutat viurà nou mesos tràgics i frenètics que aquí recordarem.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 30 de novembre de 2018.