Monthly Archives: March 2017

La Tàrrega de fa cent anys (4): Els inicis de l'”Ateneu”. Anys 1920’s.

Revista de l'Ateneu.jpg

Portada del primer número de la “Revista de l’Ateneu”. Maig del 1921.

 

La “Revista de l’Ateneu”, que havia de ser l’”alma mater” de la nova entitat catalanista de Tàrrega, tingué una curta durada. Malgrat la seva migrada existència, demostrà un rigor i un notable nivell de seriositat i de transcendència en els seus escrits i col·laboracions. A les seves pàgines hi trobem les col.laboracions de destacats catalanistes de l’època com el poeta Marià Manent o el fundador de l’Orfeó Català, en Lluís Millet.

El contingut de la “Revista de l’Ateneu”, mostra una preocupació constant pels temes locals i comarcals. Reclamar les infraestructures que Tàrrega i la comarca necessiten per al seu desenvolupament econòmic, com les carreteres a Montblanc i a Guissona, o la línia ferroviària a Balaguer amb ramal cap a Linyola, i també, per al seu desenvolupament cultural amb la reivindicació d’una biblioteca pública.

Es parla del Parc de Sant Eloi i de la tasca dels Amics de l’Arbre, de l’Orfeó Nova Tàrrega, de l’Atracció de Forasters, hi trobem les cròniques esportives i es parla molt del futur de l’entitat que aixopluga la “Revista”. Tanmateix, l’entitat es troba immersa en la colossal tasca de construcció del teatre i del local social, i això provoca que aquella unitat de les diverses corrents i idees que van donar suport al projecte de l’Ateneu, trontolli. Aquesta crisi de creixement va provocar també, la desaparició de la “Revista de l’Ateneu”.

Alguns fets, ens donen pistes sobre aquesta primera crisi de l’Ateneu de Tàrrega: Pocs mesos després de la desaparició de la “Revista de l’Ateneu” (Desembre del 1921), neix el setmanari nacionalista “Vida Nova”, (Abril del 1922), amb una orientació política molt propera a l’“Acció Catalana” d’en Antoni Rovira i Virgili i en Lluís Nicolau d’Olwer. Per la línia editorial i els continguts de la publicació, s’hi entreveu una orientació similar a la “Revista de l’Ateneu”, de la qual cosa en deduim que el seu contingut no deuria agradar als membres més influents del Consell Central de l’Ateneu.

La crisi latent entre l’Ateneu i el joves nacionalistes de Vida Nova, esclata de ple el mes de setembre de l’any 1923, quan les obres del saló Teatre ja estan acabades, i el Consell Central de l’Ateneu, es nega a cedir el Saló-Teatre i els jardins de l’Ateneu per celebrar-hi la festa patriòtica i la ballada de sardanes, que organitza per la Joventut Nacionalista de Tàrrega en motiu de l’11 de setembre. Els actes s’havien anunciat públicament al mateix setmanari una setmana abans. A partir d’aquí, els retrets entre uns i altres pugen de to i des del setmanari s’arriba a dir que no calia esmerçar tants esforços, ni sumar tantes voluntats, ni enredar a tants ciutadans catalanistes de bona fe, per crear un “Ateneu” que ja només servia per “jugar a cartes, fer-hi balls de societat i organitzar tiberis”.

Aquell mateix setembre del 1923, s’arrenda l’explotació de la Sala Teatre – Cinema de l’Ateneu, a un grup d’empresaris targarins, alguns dels quals també tenen responsabilitats a la Junta de l’entitat. El diumenge dos d’octubre, s’inaugura el “Magnífic Teatre-Cinema” al públic amb un programa de cinema amenitzat per una orquestra composta per onze musics.

Però les crítiques a la inacció cultural de l’entitat arriben per tots costats, a la “Crònica Targarina” d’octubre del 1925, en Joan Dalla escrivia: “No, no responen al nom ATENEU aquestes societats que al constituir-se esmercen els primers cabals en comprar una formosa taula pel burro (joc de cartes); li fan traïció també aquelles entitats que per únics llibres adquireixen uns paquets de baralles; l’escarneixen igualment aquells centres que en lloc de saló de lectura tenen una sala de joc….”.

Amb tot l’Ateneu, mitjançant la Secció Artística, Literària i d’Instrucció, de la qui fa de portaveu el Mestre Güell, es defensa dels atacs dient que “la meitat del pressupost de l’Ateneu que havia d’anar destinada a les activitats culturals d’aquesta secció, fins ara s’ho han menjat tot les obres en construcció”, i invita als crítics “a passar per l’Aula de l’Ateneu, on periòdicament més d’un centenar de ciutadans es dediquen al cultiu de l’educació dels sentiments, que té una influència decisiva sobre les demés facultats”, a més reivindiquen la futura creació de la biblioteca. Es queixa però de la manca de sensibilitat de molts socis que “no s’adonen de la nobilíssima tasca de la secció”, i finalitza reafirmant-se en que “Tàrrega necessita el veritable Ateneu, com el fundaren amb tota la bona fe i nobilíssima intenció la gran majoria dels iniciadors. Un Ateneu que hi càpiguen tots els targarins, rics i pobres, per a educar-se, per a instruir-se”.(1)

En el proper article, l’Ateneu dels anys 1930.

Jaume Ramon Solé.

  1. . Crònica Targarina. 31/10/1925. “Contestació a Joan Dalla”. Josep Güell.