Arxius mensuals: Març de 2021

Memòries targarines. En Josep Devant, l’alcalde oblidat. (6)

“Tàrrega és revolucionària. No és cert que sigui reaccionària. El que succeïa és que ací hi havia uns quants cacics adinerats que tenien una cadena de ferro i en cada anella hi tenien enganxat un ciutadà pel coll i quan estiraven la cadena , aquells dissortats seguien com un ramat d’esclaus. Rompuda la cadena , Tàrrega serà un poble lliure, constructiu i exemplar”.

Parlament d’en Josep Devant el 6 d’octubre de 1936. “Crònica targarina” del 10/10/1936. Nº. 789.

Amb el front de guerra consolidat a l’Aragó, l’Ajuntament de Tàrrega crea la Comissió de Proveïments que controlarà la producció, l’emmagatzematge, els preus i la venda dels productes d’alimentació al mercat. Igualment, organitza un servei de 40 xofers, per transportar queviures i roba als milicians targarins que es troben al front. A tots ells se’ls hi paga un sou des de l’Ajuntament per evitar perjudicis per a les seves famílies.

Capçalera de la Comissió de Proveïments. Ajuntament de Tàrrega 1937. (ACUR).

L’Hospital Municipal es trasllada al l’edifici de les Monges de la Vetlla. S’expropia el capital dels comptes corrents i dels bens immobles dels enemics de la república fugits i es dóna feina a tothom. Acabada la collita, s’envien 50 vagons de blat i 20 vagons de farina a Barcelona, per atendre les necessitats de la població i per afavorir que els pagesos de la comarca puguin treure el blat collit. S’envia ajuda econòmica i material al Madrid assetjat, i el raval del Carme passa a dir-se raval del “19 de juliol” per commemorar la data de l’aixafament del feixisme.

Al llarg del 1937, s’organitza un multitudinari homenatge, al poeta Federico Garcia Lorca assassinat a Granada pel feixisme. Es treballa en la construcció de les dues piscines municipals a la Plana, es construeix la nova carretera de Tàrrega al Talladell,  Es remodela i s’adequa l’antic convent de la Mercè en Institut Politècnic i s’avança en la construcció d’observatoris i refugis antiaeris. S’acorda crear un gimnàs i una granja avícola municipal. Es decreta com a obligatòria la revisió mèdica de totes les persones que treballen als locals de prostitució, així com cedir un local públic per la nova Clínica Antivenèria que la Generalitat ha creat a Tàrrega.

Relació dels horts targarins, intervinguts per la C0missió de Proveïments de l’Ajuntament durant la guerra. (ACUR).

El 2 de novembre de 1937 es produeix una crisi política a l’ajuntament, que fa que en Josep Devant perdi l’alcaldia durant 9 dies i sigui elegit com a alcalde en Josep Vives i Estadella de la CNT. Amb tot, el dia 11 de novembre, en Josep Devant torna a recuperar l’alcaldia. Durant aquests dies, tornant de Barcelona a l’altura de Martorell, l’auto en que viatgen en Josep Devant, els consellers Enric Clua i Isidre Sole, i els ciutadans Ramon i Antoni Pont, i en Tomàs Pomés, sofreix un accident provocat per un atac aeri en el que tots els ocupants pateixen lesions lleus.

Tanmateix els ànims de Josep Devant davant la situació cada cop pitjor a Tàrrega i al front de guerra, el porten a presentar la seva dimissió de tots els seus càrrecs a l’ajuntament. El 21 de febrer de 1938 deixa l’alcaldia.

Comunicat del trasllat dels serveis de l’Ajuntament a les oficines de la Caixa, amb la finalitat d’evitar el perill de ser bombardejats per l’aviació feixista. Abril de 1938. (ACUR).

Amb els primers bombardejos sobre Tàrrega a l’abril de 1938, en Josep Devant i la seva família, marxen de la ciutat. Primer es refugien a la casa pairal a Rajadell, i més endavant a Barcelona. Quan el gener de 1939, l’exèrcit franquista inicia l’ocupació de Catalunya, en Josep Devant emprèn el camí de França, deixant el fill i l’esposa a Barcelona amb uns familiars. A França, primer serà acollit a Perpinyà i més tard es retroba amb el seu amic i diputat lleidatà d’Esquerra, en Josep Maria Espanya. Al seu costat, s’estableix prop de Paris, en l’entorn de confiança del President de la Generalitat Lluís Companys, fins que, el juliol de 1939, s’embarca a Le Havre en el vaixell “Normandie” en direcció a Nova York. D’aquí, i seguint el seguici de la família d’en Josep Mª Espanya s’embarca cap a Barranquilla a Colòmbia, i fa cap a la ciutat d’Armero on, s’introdueix amb èxit en l’activitat agrícola i ramadera. Allí crearà una nova família i iniciarà una nova vida.

En parlem al proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 9 d’ctubre de 2020.

Memòries targarines. En Josep Devant , l’alcalde oblidat (5).

“…la sensata actuació directiva de l’Alcalde Sr. Devant, Consellers i demés companys del Comitè , puix sense els quals Tàrrega hauria estat il·luminada per la teia incendiària de la revolució i els carrers de la ciutat s’haurien vist regats de sang humana. Nosaltres hem presenciat, esgarrifats, com individus, esperonats per ànsies de venjança i per tal de fer-los pagar el tribut d’haver alimentat la subversió feixista, demanaven els diguessin per qui devien començar la eliminació dels amics del feixisme…”

“Crònica targarina. Número 778 del 25 de juliol del 1936.

El diumenge 18 de juliol de 1936 molts joves targarins són a la platja. A ciutat, les notícies de la rebel.lió militar arriben a comptagotes i hom es prepara pel que pugui passar.

El 19 de juliol de 1936, s’organitzen patrulles de vigilància a les carreteres i es prenen mesures per evitar el vessament de sang i la destrucció dels edificis religiosos i de particulars. El dia 21 de juliol, amb una plaça Major plena de gom a gom, són hissades al balcó de Ca la Vila les banderes catalana, republicana i comunista (P.O.U.M.). Des del balcó de l’Ajuntament es dirigeixen al poble, el conseller del Bloc Obrer i Camperol en Francesc Mateu i l’alcalde d’Esquerra Republicana en Josep Devant, que van demanar al poble serenitat i disciplina.

Document del prec del comité targarí al comité de Manresa, demanant el lliurament de Mossèn Lluís Serret. Setembre de 1936. (Arxiu Comarcal del Bagès).

El dia 21 de juliol s’incauten els locals de les ordres religioses i a la porta de totes elles s’hi va posar un rètol on hi diu: “Respecteu aquest edifici que és del poble”. També fou incautada pel Comitè la impremta d’”Acció Comarcal” i  de “La Veu de Tàrrega”.

El dia 25 de juliol l’alcalde Devant, els consellers i els membres del Comité de Milícies Antifeixistes es feliciten públicament d’haver aconseguit que fossin respectades les vides dels ciutadans i que no fossin destruïts els edificis religiosos, tal i com havia succeït en molts altres indrets.

Però a partir del dia 27 de juliol es produeix la crema de mobiliari i d’imatges religioses, i la nit del 28 de juliol un escamot de “pistoleros” de Cervera segresten i assassinen a 12 religiosos i seminaristes del convent del Carme de Tàrrega. Pocs dies més tard són assassinats 8 religiosos escolapis i  5 sacerdots de la parròquia. El comité de les milícies de Tàrrega participa en la detenció de l’anterior alcalde, en Francesc Fité, que poques hores més tard és assassinat a la partida dels Molars. Altres dos anteriors alcaldes targarins, també són assassinats: en Francesc Prats a Barcelona, i en Baldomer Trepat a Agramunt.

Alguns rumors van afirmar, que els salconduïts que l’alcalde Devant va lliurar als pares escolapis per poder marxar de Tàrrega, van servir per detenir-los i ser víctimes de la violència revolucionària. Amb tot, això es contradeix amb el fet que, tant l’alcalde Devant com el comitè de milícies targarí, van protegir al rector de la parròquia en Jaume Serra, callant sobre el seu amagatall en una casa particular durant tota la guerra.

El Comité targarí va intentar, infructuosament, portar cap a Tàrrega a Mossèn Lluís Sarret quan aquest va ser detingut pel Comité de Manresa el setembre de 1936. Quan el representant targarí arriba a Manresa per fer-se’n càrrec, el qui fou director de l’Orfeó Nova Tàrrega i Arxiver Municipal havia estat assassinat.

En Norbert Orobitg explica a les seves memòries, com el comité de les milícies antifeixistes de Tàrrega, va evitar que els escamots de Cervera s’enduguessin un bon nombre de ciutadans targarins que reclamaven per “detenir-los”. En aquesta llista sembla que s’hi trobava el mateix Josep Devant, pel fet d’haver-se oposat a les detencions i assassinats indiscriminats de les patrulles dels incontrolats.

Comunicat d’alcaldia signat per Josep Devant, comunicant a les entitats bancàries de Tàrrega, la intervenció municipal de totes les caixes de particulars. Agost de 1936 (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

Segons el testimoni d’Àngel Devant Cardona, quan el seu pare en Josep Devant s’havia de desplaçar a Barcelona, sempre es feia acompanyar per altres consellers de l’ajuntament armats amb pistoles. Així, quan havien de creuar els controls de Cervera, ho feien empunyant de manera ostensible les armes, per tal de poder passar sense problemes.

Mai es podrà saber del cert la veritat de tot plegat. Molts crims es van produir en l’anonimat i van ser callats durant molt de temps. Però tinc la certesa que en Josep Devant va assumir la seva responsabilitat i va fer el que va poder per evitar la violència dels incontrolats a Tàrrega.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 2 d’octubre de 2020.

Memòries targarines. En Josep Devant, l’alcalde oblidat. (4).

“No sóc fill de Tàrrega , però vaig anar a la presó amb els fills de Tàrrega i allí no hi
vàrem trobar companys, sinó germans. Quan el Jutge em va preguntar si s’havien
reunit amb mi per a declarar l’Estat Català, vaig respondre-li que ho havia fet jo sol í
pel meu propi compte . Però sabeu el que van fer els meus companys? Van dir al
Jutge que això era mentida, que ells es van reunir amb mi i que ho havíem acordat
tots plegats”. 

En Josep Devant en l’acte de commemoració dels fets del 6 d’octubre de 1934.
Crònica targarina. Núm. 789. 10 d’octubre de 1936.

L’acció política d’en Josep Devant, s’inicia amb la constitució a Tàrrega de la “Unió
Republicana” el juny l’any 1930, quan és elegit membre del consell directiu que
presideix en Samuel Pereña.


Amb la República, en Josep Devant intervé al míting “Pro Estatut” de l’agost de 1931
on defensà que tothom voti “a favor del nostre Estatut, i que no fem cas de les
declaracions d’ex reis del Paral·lel, de determinats savis de Salamanca i altres
senyors que actualment són Ministres a Madrid. Com que la democràcia i la llibertat
les hem conquerides al carrer les esquerres catalanes, som soldats disposats a
obeir el que mani Generalitat”.

Segell d’Estat català de Tàrrega. La bandera estelada fou hissada al balcó de l’Ajuntament el dia 6 d’octubre de 1934.


El 1934 és elegit regidor per la candidatura del “Font Republicà Obrer”, encapçalada
per en Marius Amigó, i quan aquest renuncia al seu càrrec de regidor, en Josep
Devant esdevé el portaveu d’esquerra a l’Ajuntament. Tot i facilitar la elecció del
candidat de la majoria de dreta, en Baldomer Trepat com a alcalde, la seva serà una
oposició crítica i contundent, centrada en la gestió de les infraestructures municipals
i contra la preeminència de l’ensenyament religiós. 


La seva tasca a l’Ajuntament dura ben poc, ja que amb la declaració de l’Estat
Català el 6 d’octubre de 1934, en Josep Devant i molts altres regidors i persones
d’esquerres de Tàrrega son detingudes, empresonades i desposseïdes dels seus
càrrecs fins després del Consell de Guerra que se celebra a l’inici del 1936. Aquell 6 d’octubre, la bandera estelada d’Estat català fou hissada al balcó de l’Ajuntament.


En aquest consell de guerra, l’alcalde Baldomer Trepat, va sortir en defensa dels
seus adversaris polítics, i “elogià la conducta del senyor Devant i demés , ja que
gràcies a ells no havia passat res a Tàrrega. Sabia que durant la nit s’havia ordenat
al senyor Devant que assaltés el Quarter de la Guàrdia Civil, i que aquest senyor es
comportà serenament, tingué la debilitat de proposar a les Autoritats reunides a
Casa la Ciutat, un vot de gràcies al senyor Devant i demés …essent ell el primer que
va donar la mà al senyor Devant i que el moment de debilitat que tingué el repetiria
tantes vegades com es trobés en iguals circumstàncies si bé es dol de les
persecucions i atacs que des d’aquell dia vé sofrint”
. (1)

Inauguració de la biblioteca de la Caixa de Pensions a Tàrrega el dia 2 d’abril de D’esquerra a dreta en Àngel Oliveras representant del Govern de la República, en Joan Gómez president de la Cambra de Comerç, Francesc Moragas Director de la Caixa, en Baldomer Trepat Alcalde de Tàrrega. La persona de més a la dreta de la fotografia és el mestre Lluís Plassa Estruch.


En Josep Devant assumeix l’alcaldia a l’abril de 1936, després de la victoria a tot
l’estat del Front Popular, i poc abans de l’esclat de la guerra. En aquell moment,
Tàrrega es trobava alterada per l’expulsió dels escolapis de l’edifici municipal, per decisió del govern d’esquerres municipal, on tenien l’escola. Aquest fet va provocar una forta reacció en contra d’un ampli sector ciutadà.

Pocs dies abans del 18 de Juliol de 1936, en Josep Devant va oferir la col.laboració
de la ciutat als actes inaugurals de l’Olimpiada Popular de Barcelona, que s’havia
d’iniciar el 19 de juliol. El document que adjuntem recull les instruccions per la
participació dels nans i dels gegants targarins en aquella manifestació esportiva,
organitzada per contrarestar els Jocs Olímpics de Berlin que se celebraven a
l’alemanya nazi.


La guerra arribà aquell mateix dia i ho capgirà tot. L’esdevenir de milions de vides, així com el de la nostra història, avançava de nou vers un tràgic destí.


Jaume Ramon Solé.


(1). Crònica targarina. Núm. 750. 11 de gener de 1936

Publicat a la Nova Tàrrega del 4 de setembre de 2020.