Un dietari de la guerra: el soldat Josep Maria Martí i Florensa. 1938 – 1939. (5)

Desembre de 1938, en Josep Maria Martí és a Cuenca. Fa un fred intens. Tot és gel i boira. Sent rumors que el volen treure del servei de conductor, però finalment el traslladen a Enginyers on segueix treballant del mateix. Es passa el desembre conduint pel sud de la zona republicana, a Utiel, a Extremadura, a Jaén, al front de Lopera i
Porcuna, a Granada, al front de Guadix i de Baza. “A la casa que tenim la Comandància han matat el porc. Parlen andalús i a mi em fa molta gràcia. Aquí abunda el pinyol de
l’oli d’oliva com a Tàrrega”. Allí coneix a l’escultor barceloní Carlos Anadón, que anys
més tard treballarà per Tàrrega, Verdú, Poblet i Vallbona de les Monges, restaurant obra escultòrica.


Finalment rep notícies des de Tàrrega: “He rebut dos cartes, la Tresina em conta el
bombardeig, que per casualitat no els passa res, gràcies a Déu. Diu que al costat de
casa hi caigué 7 bombes.”.

Evolució de la guerra 1936 – 1939. (Exposició “Dos rams de flors”)

És la vigília de Nadal de 1938: “Els he escrit desitjant-los les bones festes. Tenim Nadal
a sobre i penso molt en els anys anteriors. Les festes tan felices que havíem fet. “Quin
Nadal més trist i pobre aquest any”. Dia de Nadal: “Aquest matí m’he aixecat a les
9,45, m’han dit que ataquen pel sector de Balaguer, Tremp i Sort. Estic convençut que
aquesta gent estan disposats a fer passar la guerra per Tàrrega”. “Si demà no tinc carta
em farà malpensar i més sabent que ataquen cap a Catalunya”.


“Fi d’any … d’un any de misèries i malvestats. L’any de més cruesa des que va la guerra
.. quant de temps recordaré aquest fi d’any i, a més amb l’estat d’ànim en què em
trobo. Segons el “Parte Oficial”, l’enemic avança cap a l’interior de la província de
Lleida i allí es troba Tárrega i els meus estimats, què serà d’ells si continua aquesta
ofensiva? Massa ho sé, la mort i la desolació … evacuaran, on? Estic de mal humor,
quin fi d’any! Déu faci que no passi cap mal i que el proper any sigui més de Pau!”.

Ofensiva franquista d’ocupació de Catalunya. (Desembre 1938 – febrer
1939). (Exposició “Dos rams de flors”).


El 6 de gener de 1939, llegeix al diari que “han pres Artesa de Segre i Borges Blanques”
i “segons el Parte Oficial l’enemic ataca molt fort”. “Estic segur que em quedaré sense
cartes, qualsevol dia temo que Tàrrega caurà en mans de l’enemic si no es fa alguna
cosa per aturar-lo”. El dia 10 de gener escriu, “sembla que amb l’ofensiva nostra a
Extremadura, han parat ells la de Catalunya. El dia 13, “se que ells han agafat Agramunt i Valls. Estic desesperat doncs ja tinc la guerra a Tàrrega”.”També he sabut que el bombardeig del dia 23 de desembre va ser molt gros… només em queda el recurs de pregar per ells”.


Després de 10 dies sense escriure res, diu: “He vist un diari d’ahir i parla deIs pobles de
Solsona, Manresa i Gavà, això em diu que son prop de Barcelona. Es diu que ha caigut
Barcelona”. I el 29 de gener: “Avui el “Parte Oficial” parla de Mataró i Granollers, aquesta gent es faran amos de Catalunya sense adonar-nos-en”. El 6 de febrer encara no sap res de Tàrrega, almenys té l’esperança que els bombardejos ja no els afectaran. El 9 de febrer escriu des d’Extremadura: “Aquest matí he trobat al Calibada de l’Espanya i hem parlat molt de Tàrrega. Estic trist, pero m’esforço en posar-me seré per veure acabada la guerra i poder tornar amb la meva Tresina i els de casa”.

Na Tresina Carnicer i en Josep Maria Martí passejant pel Pati l’any 1936. (Fotografia família Martí Carnicer).


31 de gener és a Hinojosa: “Crec que estem en una fase de la guerra molt crítica, dones
la pèrdua de Barcelona ha portat molta pena, a més la gent menja molt poc i va descalça, Tothom està abatut … no sé si això pot durar molt. He tingut la máxima
alegria quan he rebut carta de la Tresina amb data del 6 de Gener. Estan bons, gràcies
a Déu, estic content de saber noves amb aquesta data. També em diuen que viuen en
una cabana de les afores de Tàrrega. Això vol dir que no hauran evacuat. Quina alegria
em dóna una carta en aquestes circumstàncies”.


El 12 de febrer és a Santa Eufemia on s’assabenta que ja ha caigut Catalunya. Només
pensa en les ganes que te “de veure la Teresina, els de casa i la meva terra”. Som ja a
principis de març, i mira d’enviar cartes a Tàrrega des de Conca o Guadalajara
mitjançant la “Creu Roja”. Encara falta un mes per l’acabament “oficial” de la guerra.


Seguirem al proper capítol.


Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 26 de novembre de 2021.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s