Un dietari de la guerra: el soldat Josep Maria Martí i Florensa. 1938 – 1939. (6)

Febrer de 1939, en Josep Maria Martí és a Extremadura, i es troba reparant un motor
Junkers del XVIIè Cos d’Exèrcit. Es recorda de quan, un any enrere, “era a cal Toló arreglant motors dièsel”. L’enyorança se’l menja “M’he mirat les fotos, he llegit la última carta de la Tresina. Què farà ella?, será viva?, serà a Tàrrega?. I el seu pare resistirà totes aquestes desventures?. També penso amb el Miquel i la Dolors i els nens, que serà de tots?”.

Caricatura d’en Josep Mª Martí, feta pel popular dibuixant Romà Bonet “BON”
cap a l’any 1950. ((Arxiu familiar de J.M. Martí Carnicer).


Darrers dies de febrer: “Durant el viatge he creuat les províncies de Córdoba, Ciudad
Real i Cuenca, és a dir tota la Manxa, amb els seus molins de vent i camps de vinya i
safrà”. “Ara em trobo al carrer principal de Cuenca que en diuen “Carreteria”. Sembla
que de guerra no n’hi hagi. Les dones van ben vestides i plenes d’una coqueteria que
fa fàstic doncs no demostren estar apesarades de que passa als fronts d’Espanya.
També es veu un munt d’”enxufats” que van vestits de paisà amb més barra que les
dones”.


És l’1 de març. “Avui fa un any que vaig ser cridat a files”. “Sembla que la guerra toca
a la seva fi, entre la dimissió del President Azaña i el reconeixement de la bel.ligerància, fa la impressió de que no durarà gaire”. El dia 6 escriu: “He tingut d’anar a l’Estat Major. Es parla que ha dimitit el Govern, que hi han revoltes a Madrid i a Cartagena. Alguna cosa deu passar d’anormal”. En Josep Maria té raó, el 5 de març es va produir el cop d’estat de Casado contra el Govern comunista de Negrin. A partir d’aquest cop la República es va anar rendint al bàndol falangista del General Franco, que va ocupar Madrid i València sense trobar resistència. L’1 d’abril de 1939 Franco es proclama vencedor de la guerra.


El 8 de març escriu: “Els dies aquests son tan sagnants com el 19 de juliol. Ara a Espanya hi ha 3 bàndols: els feixistes, els republicans i els comunistes. Això és la Torre de Babel”. El 15 de març va cap a València: “Aquí ja llicencien quintes. És a dir, que això junt amb el que porten els diaris son auguris de la pau que tant desitjàvem”. L’endemà torna cap a l’interior: “La florida dels ametllers i la vinguda de les orenetes en un país fred com Cuenca em recorda Tàrrega”.

Portada de la Vanguardia del dia 1 d’abril de 1939.


El 19 de març, Sant Josept: “Talment com si fos per donar-me més alegries, avui el diari ha portat que hi ha negociacions de pau entre ambdós governs, és a dir que ja s’ha acabat la guerra”. I el 26 de març: “Aquest matí tocava una banda en un jardí que tenim al davant del garatge. Entre les peces ha tocat la Santa Espina. M’ha entristit molt el pensar en els temps que també era diumenge i tocaven sardanes al passeig de Tàrrega i amb la meva Tresina érem tan feliços”.


El 27 escriu: “Les primeres noves que he sabut son que les forces dels nacionalistes han començat una ofensiva i que les forces d’aquí no oposen cap classe de resistència. No cal dir l’alegria que tinc, doncs se que prompte els tindrem aquí. Ja n’hi ha molts que tornen a casa seva”. L’endemà: “Es diu que tenim els nacionals molt a prop i els esperem amb impaciència doncs sabem que això és el final d’aquesta guerra de mentides i malvestats”. El dia 29: “Ja espero que les forces de Franco siguin aquí per posar-me en camí de casa i ser jo qui tingui aquest goig tant de temps esperat. A les 3 de la tarda ja oneja la bandera espanyola al cim del castell. Ja m’he tret les insígnies del Cos de Tren d’aquell fatídic exèrcit roig al qual devem tanta sang i malvestat”.


El 31 de març: “A la tarda m’he presentat a l’Ajuntament de Bétera. Han demanat qui volia pujar al campanar ja que van cremar l’església i està tot molt perillós. Jo m’hi he
ofert. Ho he fet a gust, pensant en la Tresina i amb Déu el molt que m’han ajudat….
com també m’ha recordat el dia que trencaven les campanes de Tàrrega que el plany
que feien al donar-los els cops de mall em van posar trist”.

Primera pàgina de la publicació “Juventud” editata per la Falange targarina
durant la Festa Major de maig del 1939. (Arxiu de l’autor)

El 4 d’abril: “Han fet un pregó dient que tots els mobilitzats per l’exèrcit roig hem de presentar-nos demà a la Comandancia de la Playa”. “Anem a la Comandància per veure que ens manen. Ja veurem què en sortirà…. segurament un camp de concentració, de moment”.


En realitat el retorn a casa no serà fàcil. Per a tots els soldats republicans comença un
llarg via crucis.. Franco i el seu règim no perdonen. Al proper escrit ho acabem d’explicar.

Jaume Ramon Solé

Publicat a la Nova Tàrrega del 10 de desembre de 2021.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s