Un dietari de la guerra: el soldat Josep Maria Martí i Florensa. 1938 – 1939. (4)

Som a l’octubre de 1938 i la guerra no s’acaba. Catalunya es troba aïllada de la resta
del territori de la República i el Josep Maria Martí no té cap possibilitat de poder visitar
els seus a casa. Només les cartes, que van i venen per l’encara eficient correu aeri
sobre la mediterrània, fan de lligam entre les terres de València i les de Catalunya.


La seva tasca de xofer d’oficials de l’Exèrcit Popular, li permet viure amb comoditat i
lluny de les penúries del front. Sempre que pot mira de retrobar els amics, companys i
coneguts de Tàrrega i de l’entorn. Es troba amb l’Andreu i el Novell a Benaguasil, amb
el Pujol de l’asserradora i un xofer que s’estava al garatge Espanya de Tàrrega.


Aquests dies d’octubre fa de conductor del Comandant Paredes, del Capità Balaguer i
del capità Cebrian, a qui ha de de transportar unes “muxarangues”, perquè en aquest
ofici “has de fer els ulls grossos”.

Na Teresina Carnicer i en Josep Maria Martí el dia del seu enllaç.Tàrrega 17
de juny de 1939. (Família Martí – Carnicer)

El 23 d’octubre van amb el Comandant fins a Cuenca. “Aquesta ciutat del Júcar és
com Lleida, però el país és com León. Mengem rovellons i bacallà. Aquí ja fa fred de
debò. A Cuenca he trobat al Llopis de Vilagrassa, fa poc pensava en ell. També porta
un cotxe”. L’1 de novembre se’l torna a trobar a València, “a la festa d’acomiadament
dels Internacionals al camp d’aviació”

Escriu cartes a la família, als amics, però sobretot a la seva Tresina que encara té
febre i s’està al llit. No para de voltar amb el capità cap a Requena, a Cuenca i altre
cop a València. “Hi anem per curar-se la merda que porta el capità. Porta una sífilis
que em fa més por que goig”. Però l’estat de salut de la Tresina i el fet de no rebre
cartes li fa pensar el pitjor: “Els haurà passat alguna cosa i no m’ho volen dir? Tinc
ganes de tenir carta i em fa por que no em donin algun disgust doncs amb l’escassetat
de menjar i medicines, les malalties em tenen esfereït. Déu faci que no sigui així. He
pensat molt en si, per desgràcia, m’arribés a faltar ella, no sé què faria”.

Plànol del centre de Tàrrega, fet per l’ajuntament franquista, on s’hi han
marcat en groc els edificis afectats pels bombardejos de la “Legión Cóndor” alemanya i l'”Aviazzione Legionaria” italiana de Mussolini. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

També pensa en certes coses que veu: “No se què faria per no veure certes coses.
Tot cantant la igualtat mai havia vist tantes classes”. Finalment rep carta i es
tranquil·litza. També es felicita per haver acabat amb els polls que feia mesos el
martiritzaven: la seva bona relació amb el Comandant, amb qui juga a escacs moltes
nits, li permet gaudir d’una bona higiene personal. Som a finals de novembre i rep
carta del seu germà Miquel qui li parla de l’estat greu de la mare de la Tresina: “El cop
de morir-se la seva mare seria massa fort en l’estat de flaquesa en que es troben. Déu
faci que no passi res més”. Pocs dies més tard rep la carta de la Tresina anunciant-li la
mort de sa mare, la Pepeta.

Notícia del “Parte de guerra” del diari “Las Notícias”, del dia 1 de desembre de 1938.


L’1 de desembre torna a ser a Cuenca, on li arriben més males notícies “Són les 11,
compro el diari i llegeixo que 10 avions han bombardejat Tàrrega, Han tirat 100
bombes de molta potència. Em quedo amb la pena de si els haurà passat res als de
casa i a cal Carnicer. Això no pot ser. Són massa notícies dolentes de cop. L’hauran
fet miquetes pobra Tàrrega!. Què criminal és tot això!. Estic desesperat!. He escrit a la
Tresina. A lo millor el pis ja és tot fet pols, tant de bo a ells no els hagi passat res. Déu
ho faci, estic trist i no tinc humor de res”. El 4 de desembre escriu: “Diu que ahir van bombardejar Cervera. He rebut una carta del Sr. Juanito que quasi està cremada del
tot, es veu que ha passat per algun bombardeig.”.

El sis de desembre li diuen que han d’anar cap a Jaén. “Estic nerviós per no haver
tingut carta, ara si marxem, fins al sis o set dies no me’n cal esperar. Això és el que em
té preocupat, i més sabent que el bombardeig de Tàrrega fou per la carretera i cal
Trepat, com m’ha dit el Súria que he trobat”.

És desembre de l’any 1938. Franco i els seus aliats alemanys i italians preparen
l’ofensiva d’ocupació de Catalunya. Els indiscriminats bombardejos sobre la població
civil de Tàrrega i de Cervera ho anuncien.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 12 de novembre de 2021.

Un pensament sobre “Un dietari de la guerra: el soldat Josep Maria Martí i Florensa. 1938 – 1939. (4)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s