El Pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. 1761. (2)

Avui havíem de parlar del Pati de principis del segle XX, però la sort i, en major mesura, les infinites hores d’arxiu i d’anàlisi emprades pel familiar Josep Maria Purgimón,  ens han dut el regal d’un plànol del Pati del Carme, fins ara inèdit, de l’any 1761, la qual cosa m’ha obligat a recular un segle i mig enrere, per gaudir d’aquesta imatge, autèntica i sense filtres, de la Tàrrega del segle XVIII.

Planol - Pati del Carme.jpg

Plànol del Pati , Plaça del Carme de Tàrrega any 1761. A l’esquerra el portal d’Aguaders, la muralla del carme i el portal de Cervera.

El dibuix que presentem aquí s’intitula “Plano de la entrada de Tárrega desde Cervera” i és una fotocòpia de l’original, que es troba als arxius del “Servicio Cartográfico del Ejército”. Aquest plànol devia tenir la funció d’un topogràfic previ, a la construcció dels dos pavellons militars de la zona superior del Pati o bé, al traçat del futur carrer Sant Pelegrí. En ell podem conèixer els propietaris i els nivells de l’entorn i l’emplaçament de la sèquia de Comabruna i Ardèvol.

A la part superior esquerra veiem la “Calle de Aguades y su puerta”, amb la muralla ben definida, cap a la dreta el “Quartel de Cavalleria”, la “Muralla del Carmen”, la “Calle de Cervera”. Aqui també veiem el portal del Carme amb un curt tram a la dreta de porxos.  Més cap a la dreta seguint la muralla l’espai delimitat pel “Juego de pelota”: Els espais del “Joc de la pilota” sovint van vinculats a un Hostal, la documenhtació annexa al plànol parla d’un “Hostal el Alber” que ocuparia la primera casa dins muralla del carrer de Cervera. Després cap a la dreta trobem dibuixada la torre del la muralla, avui encara visible dins de la cafeteria Liceu i, a partir d’aquí, la muralla fa un gir de noranta graus i més enllà també baixa un ramal de la sèquia pel costat del “Cami Real de Madrid”. A l’altre costat del camí ral hi ha els “Huertos de Sovias” (Sobies).

Al centre del plànol podem veure la sèquia que ve de Comabruna a cel obert, franquejada per arbres, amb els seus passos per travessar-la, seguint el “Camino del Talladell” i passant a tocar del “Convento del Carmen calzado con su huerta”, una horta que arriba fins al “Otro camino del Talladell”, que confronta amb el “Hostal del Carmen”. Davant del Convent s’hi dibuixa un tancat que diu “Terreno del convento de una vara de hondo, sostenido de un perxil de la misma altura”. A l’altre costat del camí del Talladell cap a la dreta, hi ha un “Fondo de dos varas que se va llenando”, i a peu del “Camino Real de Barcelona” la “Hera del Suvias, una vara más alta que el terreno natural”, el “Corral de Suvias” i la “Tierra de Gaya, de la Marquesa de la Floresta”.

A l’altre costat del raval del Carme, a l’altura del que avui seria l’extrem del passeig que toca a l’antiga carretera i a peu de la sèquia que ja marxa cap a l’actual carrer Ardèvol hi trobem l’”Hostal de Grimau” amb els seus corrals i una “Pieza del Grimau tres palmos más alta que el terreno natural”. A un costat de l’Hostal hi dibuixa l’antic “Fosar del Cimenterio” i al darrera la “Tierra de Rivera”.

Així doncs, vista la realitat del que era en un principi el nostre Pati a mitjans del segle XVIII, podem dir que la construcció dels pavellons militars va significar doblar la superfície d’aquest espai públic, la qual cosa va permetre una ordenació urbanística de grans proporcions en aquest important eix de comunicacions de la nostra “Antiqva Tarrege O Felix Villa”.

Jaume Ramon Solé.

 

Publicat a la Nova Tàrrega del 16 de març de 2018

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s