De quan fórem mallorquins.

Permeteu-me que, en aquests temps presents de procés polític envers un estat propi, divagui una mica sobre una anècdota històrica molt propera, intranscendent i poc coneguda .

Més d’un lector s’haurà posat les mans al cap, (amb tota la raó del món), al llegir el titular d’aquest escrit, però si que és cert que en el nostre actual terme municipal de Tàrrega, hi convisqueren durant una bona pila d’anys dos estats independents: El Principat de Catalunya i el Regne de Mallorca, anomenat també de Mallorques.

Tot ve de la decisió del rei Jaume I, a l’hora de fer testament, quan va repartir els seus reialmes entre els seus fills Jaume i Pere. Jaume II fou nomenat rei de Mallorca, que comprenia els dominis de les Illes Balears, els comtats de Rosselló i Cerdanya, i altres possessions occitanes. Pere III el Gran, fou nomenat rei d’Aragó i Comte de Barcelona, que comprenia els dominis de Catalunya, València i Aragó.

744px-Comtats_catalans_s._VIII-XII.svg

Els comtats catalans des del segle VIII al segle XII

Els dos reialmes es van separar l’any 1276, amb totes les seves estructures d’estat incloses, i el Regne de Mallorca i amb ell el Comtat de la Cerdanya, s’independitzaren de Catalunya i del Regne d’Aragó.

El Comtat pirinenc de la Cerdanya, incloïa el Conflent, la Fenolleda, el Sabartès, el Ripollès i el Bergadà, amb la seva estranya llengua de la Marca de Berga que, arribava fins els termes d’Altet i de l’Ofegat en els seus límits septentrionals.

cerdanya_comtat

El comtat de la Cerdanya amb la seva llarga i estreta llengua  del segle XI, que arribava fins el terme d’Altet.

L’origen d’aquesta llarga i estreta llengua, que baixa des de Berga fins a Castellfollit de Riubregós, Pujalt, les Oluges, Altet i l’antic terme de l’Ofegat , i que te a un costat el Comtat d’Urgell i a l’altre el Comtat de Barcelona, es remunta al temps de la conquesta, quan els efectius i les forces dels poderosos comtes de la Cerdanya eren necessàries per al combat contra les possessions islàmiques de la “Madina Al-balagi” (Balaguer) i “Larida” (LLeida), a “al-Tharg al-ala” (Marca Superior). Per a la participació en la conquesta i el repoblament de les noves terres, els senyors del comtat necessitaven un espai físic per on transitar, sense abandonar la jurisdicció comtal.

Així doncs, per aquesta raó històrica, una part del nostre terme municipal actual fou mallorquina, i els seus habitants, mallorquins i vassalls del Regne de Mallorca.

L’any 1344 el rei Pere IV el Cerimoniós reannexionà el Regne de Mallorques a la unió d’estats de la “Corona d’Aragó”, cadascun amb la seva entitat jurídica i els seus drets propis, però que el monarca ja no podia dividir ni alienar mai més.

D’aquesta manera fou, com fórem mallorquins.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 22 de geenr del 2016.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s