Un dietari de la guerra: el soldat Josep Maria Martí i Florensa. 1938 – 1939. (3)

Som al 15 de juliol de 1938, en Josep Maria Martí escriu des de Fuentes de Ebro: “Des d’aquí veig batre en una era i em recorda l’any passat els berenars que feia amb la Tresina i els seus pares a l’era. Hem continuat el viatge fins a Fuentes, em sembla que serà l’últim dia de venir-hi ja que es nota una mica de retirada. He dinat amb el Comandant molt bé. Hem menjat meló i tot, també hem trobat l’aviació tres cops pel camí. Ara son les 7 velles i penso”.

Josep M. Martí l’any 1932 en una sortida a Montserrat. (Arxiu familiar J.M. Martí Carnicer).


I el 20 de juliol reflexiona: “Ja fa 2 anys que dura la guerra. Sembla mentida que pugui durar tant una cosa que tothom voldria veure acabada”.


El dia 24 Tàrrega li torna al cor i a la ment: “Aquest matí he anat a Bétera a veure com estaven els cotxes. A la una he tornat a Valencia, he dinat junt amb un que té família a Tàrrega, un baster que es diu Soler. Després, cap a fer migdiada, després cap a escriure a la Tresina, com que és diumenge, el faig escrivint-li, així es com si passés la tarda amb ella. Com me l’estimo, no crec que s’ho figuri, però és una cosa gran”.


Al cap de dos dies, escriu: “He trobat al David Marsinyac amb el llavi partit per la metralla. Hem parlat i m’ha recordat dies que els tinc clavats al pensament. El mon es un mocador, no pensava amb ell”.

En Josep Maria Martí i na Tresina Carnicer a Barcelona, acabada la guerra, l’any
(Arxiu familiar J.M. Martí Carnicer).


Els dies de que parla, han de ser els dies fatídics del setembre del 1936. En David
Marsinyach, i el seu germà Esteve, eren membres del Comitè de les Milícies Antifeixistes de Tàrrega, i van ser acusats de participar en la detenció dels sacerdots Josep Llobet, i Josep Rubiol, que posteriorment foren assassinats, així com en la detenció d’Antoni Toló que més endavant. fou alliberat. El consell de guerra franquista de l’agost de 1939, condemnà a en David Marsinyach a la pena de mort, que més tard li fou commutada per 30 anys de presó al Penal del Dueso. L’Esteve Marsinyach marxà cap a l’exili. En futurs escrits parlarem d’ells dos.


El dia 30 de juliol es troba a uns altres targarins: “Aquest matí hem anat junts amb el xofer del Ford a Bétera, parant a Montcada per veure la família d’un company nostre. Ens ha obsequiat amb una paella valenciana i conill. He dinat esplèndidament. A Bétera he trobat al Capdevila de cal Cisquet del Pastiri. He tingut una alegria. M’ha dit que també hi havia el seu germà”. A València també es troba amb el Jordana, “hem sopat junts i hem anat a passeig, parlant molt”.


Tot l’agost el passa entre València i Bétera, i a principis de setembre és destinat a Xàtiva.
Des d’allí el 15 de setembre escriu: “A l’arribar trobo cinc cartes, dos de la Tresina, una dels seus pares, una de casa i una del Paco. Això si que em dona alegria, però hi ha una mala noticia. El Magí consta com a desaparegut, això m’ha deixat trist del tot. Pobre Magí, tant com m’ho temia, Déu no vulgui que sigui res pitjor”(1).


El 21 de setembre es troba amb un altre targarí: “Ahir encara vaig escriure a la Tresina i al Burguès. Després he agafat un camió d’enginyers del mas d’en Cadira on menjo, i he anat a Gàtova a conèixer el nou Comandant. Tot anant amb el camió, en un control, ha pujat un targarí que encara no havia vist. Es un noi de la Torra Morlans, és un noi jove i ros que ara sembla més vell que jo”.

Vuit targarins del cos de sanitat a València, durant la guerra. Desembre de 1937.
(Fotografia arxiu Dolors Minguell i Minguell).


A finals de setembre escriu: “A Bétera, el Capdevila em diu que I’ Amadeu Castells es mort. A ell no li tocava la guerra, ha mort de malaltia. A l’anar a subministrar a Benaguasil he trobat a l’ Andreu i l’ Aiguader, em dinat junts i em parlat molt. Ells han rebut moltes cartes, a mi no me’n toca aquesta vegada, la Tresina no m’escriu perquè té les injeccions del tifus”.


El 4 d’octubre torna a veure l’ Andreu i l’ Aiguader i, “com que allà es trobava de repòs la
brigada on hi havia el Jordana, el Casajoana i el Marsol. Els he vist a tots menys al Jordana que diuen que el feren presoner. Hem parlat molt anant a passeig per I‘Horta. Jo he dinat junt amb l’ Andreu i l’ Aiguadé en una casa particular. He tingut una alegria de poder veure cinc targarins junts. En Marsol i en Casajoana em diuen que de 15 en queden 2, son de la meva quinta i jo havia d’anar amb ells, si tindré sort!”.


A la Brigada que li corresponia anar, de quinze targarins només en quedaven dos. A més del Jordana, qui eren i quina sort tingueren els altres dotze?. La nostra guerra té encara molts noms propis per treure de l’oblit i moltes històries per descobrir.


Continuem al proper capítol.


(1) Magí Carnicer Domingo

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 29 d’octubre de 2021

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s