Al llarg de la dècada dels anys 1920, en Ramon Sanahuja i Soler segueix els seus estudis
de lleis a Barcelona i quan els completa, és destinat com a fiscal a la població del Vendrell.
Victor Sanahuja Mercader).
La “Crònica targarina”, informa sovint de les visites que fa a Tàrrega en aquesta època, i
destaca la de les festes de Nadal de l’any 1926. És en aquest retorn a Tàrrega, on en Ramon es retroba amb la mare, i amb els germans Conrad, casat amb Maria Carulla, Maria, casada amb Josep Maria Canyelles, Juli, casat amb Dolors Fillol, Josep Maria, casat amb Dolors Bonfill, Antoni i els seus nebots.
En Ramon resideix al Vendrell. Allí coneix a qui serà la seva esposa na Jovita Mercader i
Vidal. El gener de 1932 promet el càrrec com a llicenciat en advocacia a l’Audiència
Provincial de Tarragona, i obre seu despatx professional a la Rambla “14 d’abril” número 4 de Tarragona.
La seva vocació política, d’idees republicanes, catalanistes i lliberals, el porten a representar l’Agrupació Catalanista Republicana del Vendrell en les assemblees d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona. Amb l’arribada de la República s’implica a fons en la organització del partit com a membre dels òrgans directius, tot fent d’apoderat i d’interventor d’Esquerra a les conteses electorals. És nomenat director del setmanari de la Federació d’Esquerra Republicana de les Terres de Tarragona “Avançada” (1932-1933), on signa amb la inicial S. El gener de 1933 és designat per format part de la Comissió electoral d’Esquerra i és membre de la comissió redactora de les funcions i competències dels Comitès Polític i Administratiu d’Esquerra. (1).
El Diari de Tarragona del 2 de desembre de 1931, a les noticies del Vendrell s’esmenta : “La conferència del passat dijous donada al local de la Lira, anà a càrrec de l’amic Ramon Sanahuja, advocat establert a Tarragona, qui desenrotllà el tema “La crisi del matrimoni, el divorci i l’amor lliure”. Una conferència que generà una important polèmica.
(“Archivo de Salamanca”. Josep Vall)
El juliol de 1933, presideix i es nomenat secretari de la gestora “Pro-Cooperativa Popular Elèctrica de Tarragona” i el 20 de maig de 1934, inicia la seva tasca política al servei de la Generalitat republicana, essent nomenat subdelegat de Treball de la Generalitat de Catalunya a les comarques de Tarragona i membre del Patronat d’Assistència Social, al costat d’Antoni Andreu Abelló.
Aviat però, els fets del sis d’octubre de 1934, de proclamació de la República Catalana,
estronquen la seva carrera funcionarial. El Govern de la Generalitat i milers d’alcaldes,
regidors i responsables polítics i sindicals d’esquerres, son detinguts i empresonats acusats de rebel·lió. Romandrà tancat al vaixell-presó “Manuel Arnús” al port de Tarragona. En parlem al proper escrit.
(1). “La Segona República al Camp de Tarragona”. Josep Sànchez Cervelló i Jordi Piqué
Padró. Publicacions URV. Cercle d’estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. 2006.
Jaume Ramon Solé
Jaume Ramon Solé
Publicat a la Nova Tàrrega del 23 d’agost del 2021
La tartraneta 