Durant el primer any de la guerra, en Josep Saltó, com a membre del Comitè de Tàrrega de les Milícies Antifeixistes, va salvar i protegir la vida a molts targarins de mans dels incontrolats més extremistes. Acabada la Guerra, va marxar cap a l’exili, deixant la família a Tàrrega. Va tornar clandestinament de França, formant part les forces armades dels maquis republicans pel Pirineu d’Osca a la tardor de l’any 1944. Va topar amb la Guàrdia Civil a Tardienta, on va aconseguir escapar, fins arribar després de moltes peripècies, a casa del seu sogre a Ivars d’Urgell on fou detingut. El Consell de Guerra el va condemnar a 30 anys de presó, i complí condemna al penal del Dueso a Santoña, on va estar-hi tancat fins a mitjans dels anys 1950.
(Fotografia cedida per na Marta Serret Cortés).
En Josep Saltó Rubiol va néixer a Tàrrega el 18 de setembre de 1909, era fill d’en Pau Saltó Folch de Tàrrega i de Carme Rubiol Fusté d’Ivars d’Urgell. L’any 1933 es casa amb Casilda Rius Pons de Penelles i el maig de 1934 neix la seva filla Marta. Vivia al carrer Misericòrdia (Mestre Güell) de Tàrrega. El Josep, era una persona que coneixia a tothom i que era coneguda per tots els targarins, pel seu ofici del cobrador de la llum.
En la vessant social i esportiva, des de l’any 1928 forma part de les juntes directives de la penya futbolística del “Català F.C.”. En política, sempre el trobem vinculat amb els partits i entitats republicanes i catalanistes targarines. És secretari de la Junta Directiva de la “Unió Republicana”, i fa d’interventor d’Esquerra Republicana en diverses conteses electorals. El seu compromís republicà i d’home de confiança d’ERC a Tàrrega fan que, amb altres membres d’Esquerra, sigui nomenat sub-caporal del sometent de Tàrrega el juny de l’any 1934, substituint a persones de tarannà més conservador.
Quan el 18 de juliol de 1936, els militars espanyols es rebel·len contra la República, es constitueixen a cada població, els Comitès locals de les Milícies Antifeixistes. En Josep Saltó passa a ser la persona d’Esquerra Republicana dins del Comitè i la seva funció, en coordinació amb l’alcalde Josep Devant i altres regidors, és la de controlar i impedir les ànsies de violència i de revenja dels membres més extremistes del Comité.
Targarins de diverses ideologies i classes socials, van reconèixer públicament, la heroica tasca realitzada per en Josep Saltó al Comité, per evitar el segrest o l’assassinat de molts dels seus conciutadans. Per aquest motiu, en Josep estava sempre present en tots els registres que habitualment es realitzaven, i controlava els efectius de vigilància a les entrades i sortides de Tàrrega, per informar de l’arribada dels grups d’”incontrolats” que venien a impartir “justícia”.
En Jaume Garriga, testimoni del temps de la guerra contava aquesta anècdota en una entrevista feta als anys 1990: “Van passar (els del Comitè), a recollir totes les ràdios per casa, i va venir el Saltó per confiscar la radio, però al Saltó, el meu pare, temps abans a la feina, es va posar en una tina de lleixiu i mon pare el va treure d’allí i el va fer netejar i canviar per a que no se li cremes la pell, i com que el va cuidar, quan va venir a casa a treure la radio al final va dir: “Aquest home té dret a tenir la radio que vulgui” i no ens la va confiscar”.
Com tantes i tantes històries, la d’en Josep Saltó Rubiol havia quedat injustament en l’oblit. En la recerca de la seva vida, hem pogut descobrir que fou un heroi, fins ara ignorat, i que se la jugà de valent, per salvar la vida de desenes dels seus conciutadans. Per aquest motiu també, el feixisme el tingué tancat vora 15 anys a la presó.
Ho expliquem als següents capítols.
Jaume Ramon Solé.
Publicat a la Nova Tàrrega del 16 d’abril de 2021
La tartraneta 