Arxius diaris: Agost 23, 2021

Josep Saltó Rubiol, un heroi ignorat (1).

Durant el primer any de la guerra, en Josep Saltó, com a membre del Comitè de Tàrrega de les Milícies Antifeixistes, va salvar i protegir la vida a molts targarins de mans dels incontrolats més extremistes. Acabada la Guerra, va marxar cap a l’exili, deixant la família a Tàrrega. Va tornar clandestinament de França, formant part les forces armades dels maquis republicans pel Pirineu d’Osca a la tardor de l’any 1944. Va topar amb la Guàrdia Civil a Tardienta, on va aconseguir escapar, fins arribar després de moltes peripècies, a casa del seu sogre a Ivars d’Urgell on fou detingut. El Consell de Guerra el va condemnar a 30 anys de presó, i complí condemna al penal del Dueso a Santoña, on va estar-hi tancat fins a mitjans dels anys 1950.

En Josep Saltó i na Casilda Rius a la sortida de la parròquia de Tàrrega pel casament de la seva filla Marta, el 26 d’abril de 1958. Poc després de sortir de la presó del Dueso.
(Fotografia cedida per na Marta Serret Cortés). 

En Josep Saltó Rubiol va néixer a Tàrrega el 18 de setembre de 1909, era fill d’en Pau Saltó Folch de Tàrrega i de Carme Rubiol Fusté d’Ivars d’Urgell. L’any 1933 es casa amb Casilda Rius Pons de Penelles i el maig de 1934 neix la seva filla Marta. Vivia al carrer Misericòrdia (Mestre Güell) de Tàrrega. El Josep, era una persona que coneixia a tothom i que era coneguda per tots els targarins, pel seu ofici del cobrador de la llum.

En la vessant social i esportiva, des de l’any 1928 forma part de les juntes directives de la penya futbolística del “Català F.C.”. En política, sempre el trobem vinculat amb els partits i entitats republicanes i catalanistes targarines. És secretari de la Junta Directiva de la “Unió Republicana”, i fa d’interventor d’Esquerra Republicana en diverses conteses electorals. El seu compromís republicà i d’home de confiança d’ERC a Tàrrega fan que, amb altres membres d’Esquerra, sigui nomenat sub-caporal del sometent de Tàrrega el juny de l’any 1934, substituint a persones de tarannà més conservador.

Notícia de la “Crònica targarina” del 3 de febrer de 1934. En Josep Salto Rubiol es nomenat secretari de la Junta Directiva d’Unió Republicana” de Tàrrega.

Quan el 18 de juliol de 1936, els militars espanyols es rebel·len contra la República, es constitueixen a cada població, els Comitès locals de les Milícies Antifeixistes. En Josep Saltó passa a ser la persona d’Esquerra Republicana  dins del Comitè i la seva funció, en coordinació amb l’alcalde Josep Devant i altres regidors, és la de controlar i impedir les ànsies de violència i de revenja dels membres més extremistes del Comité.

Targarins de diverses ideologies i classes socials, van reconèixer públicament, la heroica tasca realitzada per en Josep Saltó al Comité, per evitar el segrest o l’assassinat de molts dels seus conciutadans. Per aquest motiu, en Josep estava sempre present en tots els registres que habitualment es realitzaven, i controlava els efectius de vigilància a les entrades i sortides de Tàrrega, per informar de l’arribada dels grups d’”incontrolats” que venien a impartir “justícia”.

En Jaume Garriga, testimoni del temps de la guerra contava aquesta anècdota en una entrevista feta als anys 1990: “Van passar (els del Comitè), a recollir totes les ràdios per casa, i va venir el Saltó per confiscar la radio, però al Saltó, el meu pare, temps abans a la feina, es va posar en una tina de lleixiu i mon pare el va treure d’allí i el va fer netejar i canviar per a que no se li cremes la pell,  i com que el va cuidar, quan va venir a casa a treure la radio al final va dir: “Aquest home té dret a tenir la radio que vulgui” i no ens la va confiscar”.

Com tantes i tantes històries, la d’en Josep Saltó Rubiol havia quedat injustament en l’oblit. En la recerca de la seva vida, hem pogut descobrir que fou un heroi, fins ara ignorat, i que se la jugà de valent, per salvar la vida de desenes dels seus conciutadans. Per aquest motiu també, el feixisme el tingué tancat vora 15 anys a la presó.

Ho expliquem als següents capítols.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 16 d’abril de 2021