La Tàrrega de la posguerra. Les víctimes oblidades: Rosa Foguet i Doll. (12)

“A la meva esposa, Rosa Foguet i Doll, natural de Tàrrega, li dedico generosament el llibre del qual ella també en forma part, ja que va ésser la madrina de la 128 Brigada Mixta que tant bé va cobrir el seu sector a l’Aragó, la defensa de Poleñino i d’Alfarràs, i particularment el pont de Balaguer i la Sentiu” (1)

Amb aquestes paraules, en Joan Sans Ricart dedica a la seva companya Rosa Foguet, el llibre de memòries de la guerra, “Comissari de xoc”, de Pagès Editors i amb pròleg de l’inoblidable Manuel Vázquez Montalbán. 

En Joan Sans ens explica que, amb 16 anys, la Rosa Foguet, “viu la guerra com a mobilitzada als Serveis d’Ajuda de la reraguarda. Forma part d’aquell jovent que no accepta el feixisme i que vol la llibertat. Pensa que els joves d’avui “hem de saber sacrificar-nos si volem ser un dia dignes de nosaltres mateixos”. I ens la descriu dient: “és morena i té els ulls verds”.

A l’esquerra una Rosa Foguet i Doll alegre i somrient, acompanya a Maria Anguera Batet, secretària de Federica Montseny a Sant Ponç – Herault.

En Joan Sans coneix la família de la Rosa, gràcies a que els pares d’ell i d’ella, havien estat tractants de mules i de cavalls, i s’havien conegut a les grans fires de bestiar que se celebraven a Salàs de Pallars. Com ja vaig contar en l’anterior capítol, ells dos, un cop a l’exili a Tolosa de Llenguadoc, son detinguts però aconsegueixen que l’alcalde de l’Albi intercedeixi per ells, els hi trobi feina i un lloc on viure plegats amb tota la família.

Crònica targarina del 18 de desembre de 1937 on es narra la presentació a Tàrrega, de la institució benèfica “La Dona a la Reraguarda” que presideix na Rosa Foguet i Doll.

A principis dels anys 1940 es casen i tenen dos fills. El primer s’anomena Víctor, per l’esperança en la imminent victòria sobre el feixisme i la segona Aurora perquè, després de molts dies rúfols, a l’hora de néixer, va sortir el sol.

La Rosa que havia après confecció als cosidors de Tàrrega, treballa en dues vessants. Per un costat cus la roba per la resistència, per fer-la arribar amb missatges als plecs, als presoners que es troben a les presons franquistes. Per l’altre, aconsegueix fer-se un nom en el món de la alta costura. Els seus models es presenten a Paris i a altres ciutats franceses. Casa seva és un refugi per a tothom, però sobretot per als militants de la CNT perseguits, o malalts, i en el seu taller de costura hi ha un constant anar i venir de visites i de reunions clandestines. 

“Mujeres de Temple” de Sara Berenguer de la Editorial L’Eixam, dedica un capítol a narrar la biografia de na Rosa Foguet i Doll com a lluitadora antifeixista.

La detenció del Joan Sans, per part del govern pro-nazi de Vichy i el seu trasllat a un camp de treball, així com els registres i les detencions, van minar la moral d’una Rosa que es troba sola amb els dos nens i amb un present i un futur del tot incert.

Amb la victòria aliada sobre el feixisme l’any 1945, reneixen les esperances de llibertat i de poder tornar a casa. En Joan rep aquell any l’encàrrec de la Frederica Montseny de reorganitzar la CNT a l’exili. Mentrestant s’assabenten de la mort a Mauthausen del Ton Foguet, el germà gran de la Rosa. 

Malgrat la fi de la guerra, sempre viuen sota sospita. Els serveis secrets francesos no els deixen tranquils. A casa seva acullen fills i dones de militants anarquistes que cauen a mans de la policia franquista. Els registres de la gendarmeria francesa son constants. Els pares de la Rosa no poden més amb l’ambient d’ansietat en que viuen, i marxen del seu costat.

En Joan Sans Sicart , company de Rosa Foguet, i na Sara Berenguer Lahosa autora de la biografia “Mujeres de temple” a la presentació del llibre a Besiers el dia 20 de novembre de 2005.

La llarga nit del franquisme no s’acaba. Lluny del poble i de casa, lluny de les amigues i de les companyes. L’exili es fa etern i la salut de la Rosa es va alterant. La seva alegria i el seu somriure s’apaguen. Viu una vida que no és la seva vida. Voldria ser lliure, vora la seva gent, vora els llocs dels records de la seva infantesa.

El 1954 porten a casa seva el pare que havia emmalaltit i viu amb ells fins que mor. La seva mare Francesca mor més tard a Besiers a casa de la germana Núria. Tots dos son enterrats amb honors d’estat dels “Anciens Combattants”, per honorar la memòria del seu fill Antoni mort a Mauthausen. Uns homenatges que per cert, mai han rebut a casa nostra.

El Víctor és enginyer i l’Aurora historiadora, la família viu una certa estabilitat. Però una nova sotragada arriba, per endur-se definitivament les il·lusions de la Rosa: Tota una vida de lluita, de sofriment, d’entrega, de privacions, i de sacrificis  no serveixen per a res i son repudiats pels seus. En Joan perd la confiança de la CNT i de la seva amiga Federica Montseny. Un nou abisme s’obre a la seva vida. El Joan ho pot portar, la Rosa no pot més i s’enfonsa.

La Rosa és internada en un sanatori. Mor el dia 8 de novembre de 2002 a Plasença deu Toish vora Tolosa de Llenguadoc. (2)

La Rosa Foguet i Doll, morí víctima de la immensa pena de l’exili.

Al proper escrit parlarem del seu germà Josep.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 11 d’octubre de 2019

(Postdata: Fa pocs dies hem descobert una correspondència inèdita. Les cartes escrites per la Rosa al seu amic en Norbert Orobitg des de l’exili. Properament en parlarem).

  1. “Comissari de xoc”, Joan Sans Sicart. Lleida 2001. Pagès Editors.
  2. “Mujeres de temple”, Sara Berenguer. Tavernes Blanques 2008. L’Eixam Edicions.
  3. “Comisario en el exilio”, Joan Sans Sicart. Lleida 2004. Editorial Milenio.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s