La Tàrrega de la posguerra. Les víctimes oblidades, la repressió que no s’atura. (2).

La primera tasca de l’exèrcit d’ocupació va ser la d’imposar la ideologia del règim, així com identificar i fitxar a tots els elements afectes i desafectes al règim, i esborrar qualsevol traça de l’etapa republicana. També es va iniciar una exaltació del nacional-catolicisme espanyol, la imposició de la llengua castellana i dels principis feixistes i falangistes.

Les fitxes negres del franquisme a Tàrrega. “L’Imprès”. 1983

El gran nombre d’exiliats, amagats i fugits no va evitar que la venjança i la repressió de la postguerra fos cruel i indiscriminada. Desenes de persones van ser tancades a la presó sense cap acusació ni judici previ. Delacions anònimes, acusacions sense prova, revenges sense sentit, assassinats impunes…. Com digué un destacat dirigent falangista : “En ausencia de los titulares tendremos que fusilar a los suplentes”.

Detall d’una fitxa negra dels franquistes. “L’imprès”. 1983

Dues víctimes de la repressió impune dels falangistes targarins, foren en Josep Maria Boixadera Bosch que l’any 1938 va marxar amb la seva mare cap a França i, un cop tornats a Tàrrega l’any 1940, va ser apallissat a la Plaça Sant Antoni i empresonat. Morí a l’octubre del mateix any com a conseqüència de la tuberculosi i de les ferides rebudes. Un altre cas similar fou el de Jacint Lloses Espinal qui fou regidor de l’Ajuntament d’Esquerra Republicana de Catalunya durant la guerra, el qual després de dos anys a la presó, quan torna a Tàrrega l’any 1941, és apallissat pels falangistes. Mor el 18 de febrer de 1946 als 44 anys d’edat com a conseqüència de les ferides rebudes.

La justicia s’impartia directament pels neofeixistes de la Falange, o bé militarment des dels “Consells de Guerra” extraordinaris. A Catalunya 66.590 perosnes van patir directament la repressió de la posguerra i d’aquestes, 3.358 persones van ser executades. A Tàrrega unes 400 persones van patir directament o indirectament la repressió. Del centenar llarg de ciutadans sotmesos a Consells de Guerra, nou van ser condemnats a mort i quatre d’ells van ser executats.

Informe personal i exhaustiu d’un ciutadà per la seva ideologia. ACUR.

Les famílies considerades “roges, separatistes o maçòniques”, van ser humiliades i sotmeses a l’escarni públic. Les noies amb familiars “rojos” eren obligades a fregar el terra dels locals de Falange, i els nois eren obligats a anar-hi i soportar situacions denigrants de tota mena. Un industrial targarí que es va negar a col.laborar econòmicament amb l’“Auxilio Social” nacional sindicalista, va ser multat per l’Ajuntament. 

La comandància militar de Tàrrega avisa a l’alcade de Tàrrega que retiri tots els cartells de propaganda en català que encara resten a les parets de la població. Juny de 1939. A més de la corresponent multa per a qui no tregui els cartells en català, “Obligando al interesado a colocar personalmente un cartel con el retrato de Franco en el sitio que ocupó aquél”. ACUR.

Les fitxes ideològiques que es conserven a Tàrrega, mostren el detall dels conceptes que es recollien dels “desafectos” al règim. A part de la filiació política i sindical , vida religiosa, amistats, conceptualizació policial, conducta, etc…, es recullen els antecedents, sovint esbiaixats, i el comportament de la persona per mirar si és adicta o no  al “Glorioso Movimiento Nacional”. També es diferencia, l’actuació de la persona abans i després del “Movimento Nacional”. Aquest n’és un exemple:

“Es persona de ideales de izquierda y simpatizante con los elementos del Frente Popular, que con anterioridad al 18 de julio de 1936, se había caracterizado en esta población como elemento perturbador en las sesiones municipales bajo la mayoría de derechas que actuaba en el Ayuntamiento de aquel entonces, en esta localidad. Desafecto”

Les detencions arbritàries i constants eren el pa de cada dia de la posguerra. ACUR.

La Falange es converteix en la única organització permesa. Ningú pot fer res sense abans no haver-se declarat fidel als “Principios Fundamentales del Movimiento”. En un partit de fútbol entre l’equip de la Falange i una selecció de joves targarins, aquests darrers guanyen el partit. Els falangistes, salten al camp de fútbol i agredeixen als jugadors al crit de “rojos” i  “separatistes”. El fet no s’acaba aquí i s’arriba a redactar una ordre, signada pel Jefe Local del Movimiento, prohibint jugar a fútbol de per vida, al jugador en Josep Maria Salla Llobet, que va marcar els gols.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 19 d’abril de 2019.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s