L’home que estimava

Ens ha deixat l’home que estimava. Des de l’ecosistema del riu Ondara fins a l’arbre de davant de casa seva. Quan el cabal del riu patia o les fulles del seu til.ler feien mal aspecte, no parava fins que tornaven a la normalitat.

Aquest era l’Antoni Canals que ens ha deixat. Els companys de trajecte i de projecte, ens hem quedat orfes, en la sempre inacabada tasca de treballar per una ciutat i un país millor, més just, més net, més cívic. més respectuós, més democràtic, més lliure , més viu, més tolerant, més acollidor, més ecològic, més sensible, més feliç….

En Ton era una persona ordenada, formal i seriosa. Una persona d’ideals i de principis: socialista, treballador, lluitador, compromès, actiu i solidari. De veritats a voltes alliberadores i sovint punyents. 

A ell li correspon l’honor i la valentia d’haver estat la llavor de l’antifranquisme i de les esquerres a Tàrrega. Ell fou un dels primers del cercle de la Convergència Socialista de Tàrrega l’any 1973. Fidel company de viatge, home de valors ètics i morals incorruptibles, sincer i directe, amant de la veritat crítica que sempre manifestava en els seus escrits públics i en les seves converses privades.

Fa poc ens contava com l’any 1968 en ple franquisme, juntament amb en Joan Ros, i els recentment traspassats n’Ignasi Camps i en Ramon Anglí, van organitzar a Tàrrega el centenari del naixement de Pompeu Fabra. Un centenari en part fallit perquè el permís governamental de la conferència del gramàtic Josep Miracle se’ls hi va entregar tard.

Cada mes, el Ton assistia a la reunió del Grup d’Ecologia i de Medi Ambient de Tàrrega al Centre d’Entitats. Ara fa un mes, ens va dur una carpeta amb la informació de les fonts de l’Ondara i de l’anàlisi del seu cabal, feta en diversos tram del riu el mes de juliol del 1970. Sabia que pocs dies abans el GEMA i el “Projecte Rius” havíem fet de nou la mateixa feina que s’havia fet 49 anys enrere.

En Ton estimava els seus com ningú. Estimava el país, la gent, la natura, el paisatge, la identitat; sentia passió per la justícia, per la gent treballadora, per les persones desvalgudes, per la integració i els drets dels migrants, per la memòria històrica, pels arbres dels camins, pels ocells. per les orenetes, sempre al costat dels dèbils i dels desafavorits.

El Ton Canals afable i conversador, idealista, socialista i solidari ens ha deixat. Tots aquells que d’una o d’altra manera hem quedat impregnats pel seu ideal, li donem les gràcies, amb el ferm compromís de continuar amb la seva tasca i com ell, mai no defallir.

Jaume Ramon Solé.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s