Els bombardejos de la legió Còndor a Tàrrega. El 30 de novembre de 1938. (5).

El 16 de novembre de 1938, el darrer combatent republicà creuava l’Ebre després de la ofensiva republicana que havia començat el dia 25 de juliol. Pocs dies abans, s’havia iniciat una curta contraofensiva republicana de distracció al cap de pont de Seròs per facilitar la completa retirada de l’Ebre.

Després d’uns mesos de relativa tranquilitat, l’amenaça aèria caugué de nou sobre Tàrrega. El darrer dimecres de novembre del 1938, a dos quarts d’una del migdia, l’aviació alemanya va aparèixer sobre la ciutat, amb tota la seva potència destructiva.

Retall del Diari “La Humanitat” del dia 1 de desembre de 1938.

Les víctimes mortals bombardeig de la Legió Còndor a Tàrrega, del  30 de Novembre van ser les que reproduïm a continuació i que es guarden en una relació escrita a mà i a màquina del Registre Civil:

1.  Constantino Planas. (Cementiri). Prèviament, sota del nom, s’hi havia escrit: “Cuerpo terriblemente mutilado”

2. Francisco Monclús Riazuelo. 35 anys. Veí i natural de Boltanya.

3. José Coll Sanz, de 31 anys, de Ontinyent, Valencia.

4. Ysidro Bergadà. Avda. Catalunya 102.

5. Francisco Manresa Subirana. (Mas de Colom).

6. Juan Belart Español, uns 16 anys. (familia)

7. Ramon Cortada Farreny. 16 anys. Fill de Josep i Antonia. Fuster. Carrer Angel Guimerá 69.

8. Conxita Gené Forns de 5 anys.

9. Pascual Sancho Tejada. Carrer Sant Eloi 10. Funcionari municipal.

10. José Coel, solter fill de Carmelo i de Salvadora soldat de la 2ª Companyia de Panificació del 18é. Cos d’Exèrcit.

Bombardeig sobre Tàrrega del 30 de novembre a dos quarts d’una del migdia.

En Josep Flaquer i Capdevila escriu al seu dietari d’aquell dia: “Bombardejat amb gran intensitat, causaren 11 morts i 21 ferits, i alguns edificis destruïts: Casa Argelich, Molí del Cantirer, Maquinària Santa Clara, i altres deteriorats. Los 5 dies seguits al 30, gran alarma per vistes d’avions per los vigíes, seguint-se dies de calma hasta lo dia 10 de desembre que esclatà una bomba caiguda temps antes”.

La premsa del dia 1 de desembre i concretament el diari “La Humanitat”, donava la notícia amb els següents termes: “Deu Junker han llançat sobre Tàrrega un centenar de bombes de gran pes. Han destruït molts edificis i han causat vuit morts i nou ferits de la població civil”. Probablement les víctimes van ser més nombroses, ja que els comunicats de l’exèrcit no inclouen les víctimes militars dels bombardejos. També l’Òrgan de la CNT, titula la notícia de la seva edició barcelonina del dia 1 de desembre amb, “Los crímenes de ayer”. En aquest diari s’esmenta que el dia 30 de novembre s’havia bombardejat Vilagrassa.

D’entre les víctimes civils, hi trobem targarins de totes les edats i també alguns dels nombrosos refugiats que Tàrrega va acollir durant la guerra.

El dia 5 de desembre “l’Associació d’Empleats Municipals” acorda trametre al President de la Corporació Municipal, el seu agraïment per “les atencions que ha tingut vers el company de Junta, digne funcionari d’aquest Ajuntament, Pasqual Sancho Tejero, que en pau reposi, mort a conseqüència del bombardeig que sofrí la nostra ciutat el dia 30 del passat Novembre”.

A la “Nova Tàrrega” núm. 3.744, del proppassat 30 de novembre, en un magnífic reportatge, profusament documentat d’en Josep Castellà, es parlava de la persona d’en Pasqual Sancho Tejero i de com va ser ferit de mort per la metralla durant el bombardeig. També esmenta, les reiterades negatives dels posteriors ajuntaments franquistes de mantenir la pensió que l’ajuntament republicà havia concedit a la seva vídua.

Escrit de l’Associació d’Empleats Municipals del dia 5 de desembre de 1938

El bombardeig del 30 de novembre provocà un nou èxode de ciutadans cap als afores de Tàrrega. Moltes famílies targarines es traslladen als masos i a les cabanes dels termes més propers, els uns per motius de seguretat, i el altres pel perill d’enrunament de les moltes cases afectades per l’impacte de les bombes.

Aquell primer de desembre, semblava que l’ofensiva final feixista sería imminent, però la climatología del país amb la boira com a protagonista, van fer endarrerir els plans d’un atac definitiu. Un atac que va trobar inicialment una forta resistència arreu del front. El General Franco no es podia permetre un fracàs en l’ofensiva de Catalunya i va posar en moviment tots els efectius aeris i terrestres de que disposava.

Els efectes de la ofensiva duta a terme a partir del 23 de desembre, sobre les poblacions més properes de la rereguarda republicana, va ser terrible en vides humanes i en danys materials. Ho expliquem al proper capítol.

Publicat a la Nova Tàrrega del 25 de gener de 2019.

Jaume Ramon Solé.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s