Els bombardejos de la Legió Còndor a Tàrrega. El 5 d’abril de 1938. (1)

El passat dia 5 d’abril va fer 80 anys que la nostra ciutat va patir el primer i més criminal bombardeig d’aviació de la seva història en un sol dia.


Certificat de defunció de Francesc Sans, víctima del bombardeig. Emès pel Doctor Carulla. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

La força destructiva dels Junkers de l’Alemanya nazi enviats per Hitler, i posats a disposició del general feixista Francisco Franco, es van acarnissar sobre la població civil targarina i van desfigurar una bona part de la geografia urbana de Tàrrega.

El dia 27 de març, poc abans de la ocupació franquista de Lleida ciutat, l’aviació feixista va bombardejar-la causant prop de 400 víctimes mortals, que el règim franquista va negar i en va intentar esborrar les proves. El dia 1 d’abril, els avions facciosos van bombardejar els camps d’aviació republicans d’Anglesola i de Bellpuig, i el dia 2 es bombardejà la carretera de Vilagrassa a Tàrrega.


Bomba alemanya de 250 kg., amb espoleta electrònica, que sortosament no va explotar. Caiguda vora la Fassina al carrer de Migdia, la tarda del 5 d’abril de 1938, i recuperada durant la construcció de l’estació d’autobusos als anys 1980. (Museu Miquel Aresté).

El dimarts dia 5 a les deu del matí, els Junkers van començar a metrallar a tot allò que es movia per Tàrrega i els trimotors alemanys van bombardejar la ciutat de nord a sud. Els fanals de l’avinguda Catalunya quedaren foradats pels impactes de bala vinguts del cel.

Una primera tanda de bombes va caure sobre l’era del Xeco (Cal Gomà), al capdamunt del carrer del Nord i feu esclatar el polvorí que hi havia allà mateix vora el cementiri, fet que provocà l’enderrocament d’algunes cases del mateix carrer. Una altra tanda d’avions va bombardejar la benzinera Bonjoch del Pati , afectant altres cases de la plaça i del Pavelló. També van atacar el casc antic de Tàrrega, els vagons de tren i l’estació del ferrocarril. Un altre grup va bombardejar la zona de les eres del Castell, de l’hort de l’Hospital, i el final del carrer Urgell, quedant afectat el dipòsit de combustible. Igualment van quedar afectats els edificis de Ca l’Argelich, del Clos del Tarroja i altres llocs.


Antic fanal de l’Avinguda de Catalunya foradat pels metrallaments dels Junkers alemanys des de l’aire. (Museu Miquel Aresté).

A les sis de la tarda del mateix dimarts, un avió feixista que venia de la banda de Balaguer, va desfermar de nou el pànic, en deixar caure 4 bombes de gran pes sobre el Molí de la Font i la fàbrica d’alcohols Trepat, “la Fassina”, que misteriosament no van explosionar. (Anys més tard, durant la construcció de l’aparcament de l’estació d’autobusos una d’aquestes bombes electròniques de fabricació alemanya de 250 kg. va ser trobada intacta, i actualment la podem veure restaurada al Museu de la Guerra Civil d’en Miquel Aresté de la nostra ciutat).

El nombre de víctimes fou de 22 morts i un nombre indeterminat de ferits. Cinc de les víctimes mortals eren residents i persones que es trobaven prop de l’Hospital. La resta targarins, comarcans i refugiats que voltaven per Tàrrega, o que es trobaven a casa seva, com les dues germanes Ramona i Mercé Auberni Segura del carrer Sant Joan o l’obrer en Francesc Sans Civit. La manca de refugis i de mesures d’avis i de prevenció dels bombardejos fou tràgica per la població targarina..


Comunicat de l’Alcaldia ordenant el retorn de les vaques a la ciutat. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

La intensitat i l’amplitud del bombardeig va deixar Tàrrega sense llum ni aigua corrent. La ciutat es va buidar, quedant-se sense menjar ni beure, les botigues de queviures, les indústries i els comerços van tancar, els ramats i les vaqueries es van esfumar, els funcionaris i regidors municipals van desaparèixer, alguns dirigents polítics eren il.localitzables, el caos i el pillatge campaven a l’ample durant la nit.

La desmoralització, la por i el caos es van fer ames i senyores de la ciutat. La realitat mostrava com en pocs dies, l’exèrcit facciós havia pres unes posicions vitals per a la República: Franco dominava tot l’Aragó i des de Lleida ciutat havia derogat l’Estatut. Balaguer havia caigut i les tropes franquistes havien creuat el Segre. Al sud, Morella ja havia caigut i Catalunya quedava aïllada de València i de la resta de l’Estat.

Val signat per Luís Pérez Garcia-Lago a Tàrrega, com a Secretari General del PSUC i de la UGT de les Terres de Lleida durant la guerra. Durant l’exili , fou el màxim dirigent del partit a Mèxic.

L’estat d’ànim general d’aquell abril del 1938 era pèssim. Hom fugia davant el convenciment de l’arribada imminent de l’exèrcit franquista a Tàrrega. Amb tot però, el front va aguantar, i en aquells moments difícils, unes persones, es van posar al capdavant de la ciutat per treure-la de l’atzucac. Uns ciutadans que, van fer una passa endavant en aquells moments terribles. Acabada la guerra i amb la derrota, alguna d’elles va ser assassinada, altres empresonades i altres van marxar camí de l’exili per mai més tornar a trepitjar la terra que estimaven.

A totes elles va dedicada aquesta nova sèrie d’articles.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 16 de novembre del 2018.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s