El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La Font del pati. (i 16)

El que en principi havien de ser quatre articles sobre el Pati, acaba avui després d’una sèrie de setze capítols.

Avui cal explicar, la llarga i rocambolesca història de la Font del Pati, que ja fou projectada l’any 1957 per l’arquitecte municipal Sr. José Rodríguez Mijares, per encàrrec del llavors alcalde Josep Maria Vidal i Sastre. En aquell moment es plantejà en un dibuix, la mida i l’emplaçament de la Font i com molts altres projectes la idea va quedar pràcticament oblidada i, ni tan sols amb la remodelació del paviment de l’any 1967, es va plantejar recuperar la projectada font.


Fragment del plànol de la Font del Pati del mes de Maig de 1957. (Arxiu Ajuntament de Tàrrega).

Fou l’any 1970, quan l’alcalde Delfí Robinat i Elias encarregà a l’empresa Anglo Española de Electricidad el “presupuesto para la completa instalación hidráulica, eléctrica y lumínica de una Fuente Luminosa Cambiante, prevista para ser instalada el la Plaza del Carmen de esta progresiva Ciudad”. Prenent com a base, el plànol i les mesures del projecte del 1957, es redacta el nou projecte amb la, “inestimable colaboración de la “Oficina Técnica Buigas” y de su mentor artístico el célebre Ingeniero D. Carlos Buigas Sans”, autor de la “Font Màgica de Montjuïc”.

Imatge d’un dibuix de la Font del Pati de l’any 1971. (Arxiu Ajuntament de Tàrrega).

A finals del 1971 el projecte i el pressupost son a l’Ajuntament, i l’any 1973, durant l’alcaldia de Josep Castellà Formiguera,  la sucursal de la Banca Catalana a Tàrrega feu un donatiu de 100.000 pessetes per a la construcció de la Font del pati. El desembre del 1973, l’Ajuntament paga 425.000 pessetes a l’empresa Anglo Española per l’adquisició dels materials per construir-la.

Inici de l’escrit justificatiu del projecte enviat per l’empresa “Anglo-Española” a l’Ajuntament de Tàrrega l’any 1971.

L’empresa Anglo-Española, va enviar a Tàrrega els plànols de la font, els motors i les bombes, així com els elements de fontaneria i d’electricitat que havien de fer possible el joc d’aigua i de llums un cop construïda i muntada. Amb l’arribada de les primeres eleccions municipals democràtiques i el canvi d’ajuntament, tot aquest material va quedar guardat i oblidat als magatzems municipals durant 18 anys.


Plànol d’emplaçament de la Font del Pati 1971.(Arxiu Ajuntament de Tàrrega).

El projecte de remodelació del Pati del primer Ajuntament democràtic presidit per l’alcalde Eugeni Nadal i Salat de l’any 1981, no contemplava la construcció de la Font i no fou, fins l’any 1987, quan en Delfí Robinat va ser elegit alcalde, quan es va fer públic que es volia iniciar la seva construcció. L’any 1989 l’Escola d’Arts i Oficis va fer la maqueta, seguint el disseny d’en Buigas i el Centre Cultural de Tàrrega va endegar una subscripció popular per recaptar fons per a la seva definitiva construcció.

La decisió de construir la Font es convertí en una “causa belli” entre el Govern Municipal format pels Independents de Tàrrega i Agregats, amb el Pacte de Progrés, i la oposició de Convergència i Unió. Tanmateix, el fet que la campanya de recollida de donatius fos un èxit popular, i que alguns ciutadans fessin importants aportacions fins a cobrir totalment el seu cost, va suavitzar la crítica contrària a la Font del Pati, que la va inaugurar l’alcalde Delfí Robinat el dilluns dia 13 de maig de 1991, diada de les Santes Espines, de la Festa Major de maig a dos quarts d’onze del vespre.


Imatge de la inauguració de la Font del Pati, el dia 13 de Maig de 1991. Nova Tàrrega Maig de 1991.

La Font del Pati ja era una realitat, i per molt que tretze dies més tard, el 26 de maig, se celebressin unes noves eleccions municipals, la font ja s’havia construït.

Aquestes han estat les diverses històries del Pati. Agraeixo molt especialment, les fotografies facilitades per la família Palou Català,  la informació i la col.laboració d’en Miquel Àngel Farrré i les persones de l’Arxiu Comarcal, així com a Josep Maria Falip per les seves contribucions.

Ha estat una història que en certs moments semblava que mai s’havia d’acabar. Remenant per arxius i per hemeroteques, m’he adonat que encara queden moltes històries per recuperar i moltes altres per publicar.

Jaume Ramon Solé.

Artcicle publicat a la “Nova Tàrrega” del dia 2 de novembre de 2018

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s