El Pati de Tàrrega. Història d’un espai urbà. L’església, el convent i santuari del Carme. (9)

“En lo any 1364 se fundà lo present monestir

essent Papa Urbà V i Rei d’Aragó Pere IV”.

Foto 1 Carme Pati.jpeg

L’Església del Carme l’any 1925. Al fons l’antiga casa de les Monges de la Vetlla on s’hi ubicà el Col.legi del Carmel. Observeu el nivell més baix de l’entrada a l’esgèsia, que s’hi accedia (fins l’any 1950), baixant una escalinata de pedra. (Fotografia de la Família Palou-Català).

En els pergamins carmelitans d’inicis del segle XIV, quan encara no s’havia iniciat l’ampliació de les muralles de Tàrrega, ja s’esmentava el “Carmel” de Tàrrega. Ho descriu en Ramon Novell en un article a la Nova Tàrrega de l’any 1950 quan diu que, a l’edat mitjana, el Carme de Tàrrega era un Santuari de gran veneració i objecte de peregrinacions per la Santa Vera Creu que s’hi custodiava.

Foto Carme-03.jpg

El claustre a principis del segle XX. (Fotografia Gaietà Barraquer Roviralta).

El pati del Carme, la muralla i el portal del Carme. La història targarina sempre ha anat lligada a l’entorn de l’església i del convent situat a peu del camí del Talladell, vora la sèquia de Comabruna. Una història amb alts i baixos, que s’estronca l’any 1821 quan l’ordre és expulsada i els seus béns son posats a subhasta pública l’any 1840 per part de l’estat.

Uns història tràgica i desafortunada, per la destrucció i crema que durant la guerra civil patiren bona part dels seus béns artístics i escultòrics, així com l’assassinat criminal de tots els religiosos i novicis del convent targarí.

L’any 1960 tot el conjunt arquitectònic es sotmet a una desgraciada i profunda “modernització”, que van eliminar els magnífics murs de pedra picada del convent i la original planta, façana i estructura de l’església, la qual es trobava a un nivell inferior i s’hi accedia baixant per una escalinata de pedra.

Foto Carme-02

Retaule i interior de l’Església del Carme abans de la guerra civil. Principis del segle XX. (Fotografia Gaietà Barraquer Roviralta).

De les moltes reformes i destruccions patides, ens ha quedat íntegre el claustre del segle XVIII amb l’antiga data del 1621. L’escut carmelità del 1610 a la cantonada posterior de l’església amb el carrer de Comabruna. El campanar i la portalada de mitja volta, sota la  porxada actual on encara observem l’enigmàtic “Nus de Salomó” gravat  per un picapedrer…

Nus Carme.jpg

Nus de Salomó gravat a l’arcada superior de l’entrada de l’esglèsia del Carme.

Les imatges mostren com era, el “Carme d’abans”.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 6 de juliol del 2018.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s