El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La guerra civil. (5)

La guerra civil canvià la fisonomia del Pati i també la història de la llavors encara Plaça Francesc Macià.

L’Ateneu fou confiscat i passà a ser el local d’Unió Republicana i de les oficines del Comité Central de les Milícies Antifeixistes. L’església i el convent del Carme van ser intervinguts i amb ells perviurà la tràgica memòria de la tortura i l’assassinat de 12 joves novicis i religiosos carmelites al Clot dels Aubins la nit del 28 de juliol del 1936, després de ser detinguts pel Comitè Local de les Milícies Antifeixistes.

Foto 1 Pavelló Pati.jpeg

Inici de l’enderroc de part del pavelló del pati afectat per la guerra. Fotografia cedida per la família Palou-Català.

Les gasolineres, les fleques, els queviures, la venda de vins o de cereals són confiscats, col.lectivitzats i transformats en cooperatives. L’ajuntament fabrica i emet moneda pròpia que li permet finançament per donar feina a la mà d’obra aturada. S’inicien inversions en projectes públics d’arranjament de camins, la construcció de les piscines municipals, l’esplanació de la serra de Sant Eloi, i en el ple del 24 de febrer del 1937 s’aprova “el pressupost i croquis presentat pel paleta Ramon Sala per a la construcció sota del Pati, d’uns “Urinaris subterranis” amb un import total de 18.196 pessetes”. Enlloc es parla del futur ús dels urinaris com a refugi antiaeri, però en el mateix ple es parla d’adquirir “una sirena per a en cas l’alarma, avisar al públic”.

 

Foto2 Bitllet.jpg

Bitllet de dues pessetes emès per l’Ajuntament de Tàrrega el Febrer del 1937.

Quan s’inicien els bombardejos sobre Tàrrega, a l’abril del 1938, els urinaris construïts no son suficients com a refugi antiaeri per encabir-hi a tota la població de l’entorn. És llavors quan aquests s’amplien, i a la banda del carrer del Carme, i a la banda del Convent del Carme, s’obren unes rases reforçades amb vigues i sacs de sorra, de recorregut en ziga-zaga, que creuen el Pati i arriben fins el soterrani dels urinaris. La part superior de les rases. Sortosament cap projectil va caure directament sobre del refugi, que per la seva precarietat, no hagués servit de gran cosa.

 

Foto 4 Flequers.jpg

Foto 3 Llet1.jpg

Vals de compra emesos per les cooperatives lleteres i flequeres de Tàrrega.

Qui si va patir l’efecte dels bombardejos i dels metrallaments van ser les gasolineres i dipòsits de combustibles situats a la part nord del Pati, a peu de la carretera estatal. La situació en que va quedar l’edifici del pavelló de cal Trilla, el més proper al Carrer Sant Pelegrí, va facilitar enderrocar-lo parcialment després de la guerra, i això va permetre la continuïtat de l’Avinguda de Catalunya en línia recta cap el Raval del Carme. La fotografia que acompanya aquest escrit, documenta l’inici de l’enderroc d’aquesta part del pavelló. Curiosament la fotografia mostra sota la capa blanca on s’han pintat les cares de Franco i de Jose Antonio i el lema de “Arriba España”, la cara de Dolores Ibárruri “La Pasionaria”  seguida del lema “No passaran”.

Foto 5 1940 pati.jpg

Plànol del 1940, d’edificis afectats per la guerra a la Zona A del Pati i del Raval del Carme. Arxiu Comarcal de l’Urgell.

El plànol del 1940 dels edificis del Raval del Carme afectats per la guerra, ens mostra també el dibuix dels parterres centrals del Pati i la ubicació de la rodona del peu de la Creu del Pati que finalment va ser posada a la Plaça Major.

Jaume Ramon Solé

Escrit publicat a la Nova Tàrrega del dia 11 de maig del 2018.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s