Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, d’en Josep Flaquer i Capdevila. 1936-1939. (2)

Tarja Electoral d'en Josep Flaquer Capdevila 1935.jpg

 

El testimoni d’en Josep Flaquer, ens dona la visió dels esdeveniments de la guerra civil en plena revolució, a la Tàrrega de després del 18 juliol del 1936. Avui reproduirem els fragments dedicats als assassinats de ciutadans i de religiosos a Tàrrega, així com a les mesures econòmiques implantades arran de la revolució:

Flaquer Escrit.jpg

Juny del 1936. Carta del director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eduard Fontseré, agraint la tasca científica d’observador del Sr. Josep Flaquer.

 

“Al mateix temps lo senyor Prieto (Indalecio Prieto) vist lo moviment (l’alçament militar), digué ben públicament que aquest moviment havia sigut promogut per lo Capital, los Militars y lo Clero, que havia d’extermina’ls a tots. Amb tal motiu se desencadenà un moviment tan gran de revolució a tota Espanya, que se expulsaren y perseguiren totes les ordres religioses sens excepció. Jesuïtes, Frares, Escolapis , tot lo clero rural tingué que guardar-se, les Monges totes sens excepció tingueren que abandonar llurs residències ab la salvetat que sels respectà la vida a totes, lo que no fou igual per tot el clero de totes Institucions, que a més de incautar-los los edificis e Yglesias, algunes de’lles foren cremades, les que no desmuntades i desnonades de altars e imatges, y aquestes, cremades junt amb tots los ornaments del poble, de manera que exceptuant la Catedral de Barna y alguna altra més se salvaren de les turbes salvatges de la època. Aquí (g. a D.) (gràcies a Déu), no veguerem allò que he dit, mentre que a fora les hagué cremades, desmuntades, y mutilades y hasta algunes se pensà en convertir-les en places de ventes o mercats”.

“Degut a la declaració del Sr. Prieto que havia de exterminar als promovedors del moviment, (se constituí uns comitès amb armes, compostos de socialistes, comunistes de la Fai y Poum anarquistes) se desencadenà una persecució tan despietada contra tot lo clero y particulars y quins ells cregueren còmplices, que tots quants pogueren obtenir, foren passats per les armes, sent la primera víctima aquí particular, lo Sr. Fité lo dia 10 de Agost, (vegi’s al final com fou pres i com acabà), clero lo dia 26 del mateix mes (de juliol), el pare Castells lo dia 5 de setembre, lo Doctor Llobet 9 d’octubre, Mossèn Rubiol, dels P.P. Escolapis i Frares Carmelitans y Novicis que havia, pocs se sapigué que se salvassen, fins hi hagué algun del clero que li exigiren alguna quantitat amb promeses de respectar-lo y més tard fou perseguit”.

“Després del fet del Sr. Fité se pujà un pànic a la població, que tement-se alguns veins més significats córrer igual dissort, se desaren y los que pogueren se passaren a l’estranger per creure’s més segurs. (Secanell, Trepat, Burgues, Segarra, Prats, Camps i varis d’altres, i com hem dit abans estaven constituïts los comitès de les milícies dels diversos sectors (UGT – FAI – CNT), que foren los que se cregueren amb dret a tots los desmans, inclús los assassinats antes citats se procedi a la incautació de les fàbriques de calçat Badias i Calzada, de la de construcció de segadores Trepàt, de les de farina Balcells, Cañellas i Grau, i una sèrie de registres particulars a cal Perelló i molts d’altres, incautant-se de cases R. Tàsies, Balsells, Toló, Baqué, Costa , Vda. Segarra, J. Trepat i Sr. Sala, Ateneu, Aliança, y Agrupació.”

 

Dedica una llarga explicació a detallar les mesures econòmiques implantades per l’ajuntament, com l’increment de sous del 15%, la rebaixa del preu dels lloguers en un 25%. Detalla el pla d’obres i millores de l’ajuntament  que suposà una forta contribució als propietaris. També conta com es van confiscar terres, fruits i collites a “tots aquells que els semblà que eren feixistes”, i com a la “Cambra de Comerç se substituí la Junta amb son president Sr. Gómez i en la nova Junta fou nombrat president el Sr. Clua”.

Acaba la introducció a la crònica dels fets dient: “Han proclamat als quatres vents, que la terra havia de ser dels quins la treballen, prohibint als parcers donessin res als amos de la collita anterior de cereals, i hi hagué certes amenaces”.

Malgrat aquestes amenaces, els parcers de les terres i dels horts del Sr. Flaquer, li van dur a casa d’amagat durant tota la guerra, el menjar necessari per al manteniment de la seva família.

En el proper article comentarem la crònica diària del dietari.

Jaume Ramon Solé.

 

Article publicat a la Nova Tàrrega del 30 de setembre del 2016.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s