Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, d’en Josep Flaquer i Capdevila. 1936-1939. (1)

“Apuntes sobre los esdeveniments que sobrevingueren arran del moviment revolucionari del dia 19 de Juliol de 1936”

Els descendents de la família d’en Josep Flaquer han fet donació a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, d’un dietari que recull el dia a dia de la ciutat de Tàrrega des del 19 de Juliol del 1936, fins a l’1 d’abril del 1939.

Fragment Dietari.jpg

Fragment del Dietari d’en Josep Flaquer i Capdevila.

Es tracta d’una llibreta de 31 pàgines manuscrites, escrites en català, on en Josep Flaquer hi anota cronològicament els fets que per la seva importància o dimensió el colpeixen més intensament. El dietari combina informacions anotades de manera molt concisa i telegràfica, com els bombardejos o els moviments de tropes, amb altres de més extenses.  En totes elles, ens transmet la seva opinió sobre uns fets que l’afecten personalment.

Dietari manuscrit del Sr. Josep Flaquer. (L’ordre de la còpia cal seguir-lo d’acord amb la numeració de les pàgines de l’original).

L’autor del Dietari, en Josep Flaquer i Capdevila era un comerciant i propietari targarí, boter d’ofici i nascut l’any 1861. Va ser fundador de l’Associació d’Amics de l’Arbre, meteoròleg i regidor de l’Ajuntament en diferents ocasions, sempre en candidatures conservadores vinculades amb la Lliga Catalanista. Durant els primers anys de la República fou primer tinent d’alcalde i mà dreta de l’Alcalde  Francesc Fité. Va ser l’encarregat de redactar el document a favor de la capitalitat comarcal de Tàrrega l’any 1932 i va col·laborar amb la Comunitat de Regants de Tàrrega la qual , el mes de setembre del 1945 li va expressar un homenatge pòstum. Va morir al cap de pocs mesos del final de la guerra, el 4 d’agost de 1939 a l’edat de 78 anys.

 

El Dietari permet posar-nos en la pell d’un targarí del segle XIX, catòlic i conservador,  compromès amb la vida cultural, associativa i política de la ciutat. Un targarí de 75 anys, culte i profundament religiós, que veu com a partir de les eleccions municipals del febrer del 1936, es destitueix l’alcalde i dels regidors de dretes de l’ajuntament per ordre governativa,  s’expulsa els Pare Escolapis de l’edifici municipal del col·legi i es desarma als membres del “Sometent”. Al seu parer, aquests fets locals, juntament amb els assassinats a l’abril del 1936 dels germans Badia, d’Estat Català a Barcelona i del lider dels partits monàrquics en José Calvo Sotelo a Madrid el dia 1 de juliol del 1936. son el preludi del que vindrà amb la tragèdia de la guerra civil.

 

Els seus dos germans, en Joan Flaquer i Capdevila, religiós i organista de la Parròquia d’Àger va ser executat a l’edat de 68 anys el dia ú d’octubre del 1936 al cementiri de Lleida. En Joaquim Flaquer i Capdevila, Rector del Col·legi de l’Escola Pia de Terrassa va ser assassinat el 24 de setembre del 1936, a l’edat de 62 anys.

 

La visió, sempre subjectiva, d’aquest moment tràgic de la nostra història, contat per la persona d’en Josep Flaquer i Capdevila, és d’un gran valor humà, social i històric. Llegim-ne uns fragments que en propers articles comentarem amb més deteniment.:

 

“Luego del dia 15 al 20 (Juliol del 1936), se inicià un moviment revolucionari en Africa. Aquí en la península lo Sr. Largo Caballero declarà la vaga general a tota la nació y lo dia 19 esclatà en Barna, Sevilla, i altres caps de província aital moviment, se veu passà promogut per los Militars. En Barna com lo poble estigués armat, feren frente als militars, quels venceren, ja fos que ells no estigueren ben units o haver-se anticipat al moviment”.

 

“Al mateix temps lo senyor Prieto (Indalecio Prieto) vist lo moviment digué ben públicament que aquest moviment havia sigut promogut per lo Capital, los Militars y lo Clero, que havia d’exterminals a tots. Amb tal motiu se desencadenà un moviment tan gran de revolució a tota Espanya, que se expulsaren y perseguiren totes les ordres religioses sens excepció. Jesuïtes, Frares, Escolapios , tot lo clero rural tingué que guardar-se, les Monges totes sens excepció tingueren que abandonar llurs residències ab la salvetat que sels respectà la vida a totes, lo que no fou igual per tot el clero de totes Institucions, que a més de incautar-los los edificis e Yglesias, algunes de’lles foren cremades, les que no desmuntades i desnonades de altars e imatges, y aquestes, cremades junt amb tots los ornaments del poble, de manera que exceptuant la Catedral de Barna y alguna altra més se salvaren de les turbes salvatges de la època. Aquí (g. a D.) (gràcies a Déu), no veguerem allò que he dit, mentres que a fora les hagué cremades, desmuntades, y mutiladers y hasta algunes se pensà en convertir-les en places de ventes o mercats”.

 

“Degut a la declaració del Sr. Prieto que havia de exterminar als promovedors del moviment, ( se constituí =comités amb armes= compostos de socialistes, comunistes de la Fay y Poum anarquistes) se desencadenà una persecució tan despietada contra tot lo clero y particulars y quins ells cregueren còmplices, que tots quants pogueren obtenir, foren passats per les armes, sent la primera víctima aquí particular lo Sr. Fité lo dia 10 de Agost, (vegi’s al final com fou pres i com acabà), clero lo dia 26 del mateix mes (de juliol), el pare castells lo dia 5 de setembre, lo Doctor Llobet 9 d’octubre, Mossèn Rubiol, dels P.P. Escolapis i Frares Carmelitans y Novicis que havia pocs se sapigué que se salvassen, fins hi hagué algun del clero que li exigiren alguna quantitat amb promeses de respectar-lo y més tard fou perseguit”.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 16 de setembre del 2016.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s