L’ESGLÈSIA PARROQUIAL I EL CAMPANAR DE TÀRREGA

Encara era un xicotet de 12 o 13 anys, quan escoltava amb interès, les xerrades del mestre Joan Tous, al col·legi dels Escolapis. El Senyor Joan era un home erudit i omplia les hores de les llargues tardes d’hivern, xerrant sobre tot allò que li venia al cap.

M’encantaven les històries i les anècdotes de la Tàrrega d’abans. I una de les coses que em xocaven més, era quan ens explicava, que el campanar de Tàrrega no estava acabat; que li faltava a la part superior, el llanternó, tal i com ho tenien altres esglésies similars.

El campanar de Tàrrega.

El campanar de Tàrrega.

Més endavant en converses disperses, sovint havia escoltat la cantarella que a Tàrrega sempre es comencen les coses, i que mai s’acaben, i com a exemple es posava la història del campanar inacabat.

L’església i el campanar de Santa Maria de l’Alba, fou obra del projecte traçat l’any 1672 per Fra Josep de la Concepció. L’obra s’inicià de seguida, el mes d’abril d’aquell mateix any.

Pergami original del plànol de l'església parroquial de Tàrrega

Pergami original del plànol de l’església parroquial de Tàrrega. Fra Josep de la Concepció.

Com tota obra monumental digna del seu nom, la construcció de l’Església Parroquial de Tàrrega es va allargar al llarg de dècades de penes, de guerres i de penúries. Segons un memorial de l’any 1750, tota l’obra feta fins llavors havia costat més del doble de la quantitat prevista inicialment, o sigui, tot un clàssic d’obra monumental.

L’obra va avançar, i el 19 de maig del 1696 es va beneir l’església, però encara faltava per construir el campanar i la façana. Les obres es van acabar al cap de noranta anys d’haver-se iniciat, l’any 1762.

Pergami original de l'alçat de l'església parroquial de Tàrrega. Fra Josep de la Concepció.

Pergami original de l’alçat de l’església parroquial de Tàrrega. Projecte definitu modificat.

Si les obres es donen per acabades, com és què al cap dels segles, es diu que el campanar resta inacabat?. El motiu és, perquè tenim la sort d’haver conservat el projecte original de Fra Josep de la Concepció, que es guarda a la rectoria de la Parròquia, i que reproduïm en aquest escrit. Aquesta traça o projecte, contemplava un acabament diferent al definitiu: el campanar era més alt, i acabat amb un llanternó, tal i com veiem en altres esglésies projectades pel mateix tracista, com ara la de Vilanova i la Geltrú.

Campanar de Vilanova i la Geltrú de Fra Josep de la Concepció.

Campanar de Vilanova i la Geltrú de Fra Josep de la Concepció.

Rellegint fa pocs dies el magnífic i complert  treball sobre “L’església parroquial de Tàrrega durant els segles XVII i XVIII, del classicisme de Fra Josep de la Concepció, al barroquisme de Pere Costa” , de Maria Garganté i Llanes, publicat a l’URTX nº 17 de l’any 2004, podem adornar-nos d’un detall que ens permet afirmar que el campanar de Tàrrega està acabat.

Campanes. El campanar de Tàrrega.

Campanes. El campanar de Tàrrega.

El detall en qüestió , no és altre que el llibre de l’obra de l’església de l’any 1707, on hi consta el pagament d’onze lliures a fra Jaume Ribot de Sant Agustí, tracista, per haver fet un nou projecte per cobrir el campanar. Aquest acabament del campanar no es comença a construir fins l’any 1744, per ja és el definitiu, i el que actualment dona aquesta imatge única de Tàrrega, que tots coneixem, amb la seva inconfusible silueta.

El campanar de Tàrrega.

El campanar de Tàrrega.

Però mentre escrivia aquest escrit, s’ha produït un fet cabdal i transcendent per a la recuperació del màxim exponent arquitectònic de la nostra ciutat: la presentació del “Pla Director de l’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega” que canviarà moltes actituds i percepcions dins l’imaginari col·lectiu targarí en relació al millor conjunt monumental, arquitectònic i artístic de Tàrrega.

Volta superior.El campanar de Tàrrega.

Volta superior.El campanar de Tàrrega.

El Pla Director, redactat pel prestigiós arquitecte Xavier Guitart Tarrés, en col·laboració amb els serveis tècnics de l’Ajuntament i els membres de la Junta de la Parròquia, posa els fonaments per la futura restauració i rehabilitació integral de l’edifici, per tal de reparar-lo, museïtzar-lo i recuperar tots aquells espais del monument que ara no son visitables.

Proposta de rehabilitació dels espais interiors. "Pla Director de l'Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba".

Proposta de rehabilitació dels espais interiors. “Pla Director de l’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba”. 2015.

Museïtzar i fer accessible tot l’any la cripta, l’antiga capella de les santes Espines i els espais sobre les capelles laterals, així com el campanar, dotaria a la ciutat d’un interessant i espectacular atractiu, que permetria posar en valor el conjunt arquitectònic de Santa Maria de l’Alba, i alhora revitalitzaria el casc antic de la ciutat. Un conjunt arquitectònic que ja té en les pintures murals al fresc dels pintors Jaume i Josep Minguell, un valor artístic de primer ordre.

El Pla Director, descriu i prioritza l’ordre de les intervencions en diferents fases, així com una aproximació al seu cost econòmic. També és important aconseguir la declaració del conjunt com a Monument Històric Artístic Nacional, per tal d’accedir als ajuts i als recursos necessaris per a la seva restauració i recuperació.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a Londarí. Tàrrega, juny del 2105.

Advertisements

2 thoughts on “L’ESGLÈSIA PARROQUIAL I EL CAMPANAR DE TÀRREGA

  1. Antoni Miralles Marsà

    Molt interessant tot el que expliqueu i la proposta de rehabilitació, que encara no havia vist enlloc, molt engrescadora. Us volia demanar l’opinió, però, respecte a la possibilitat de restituir les imatges de sants provinents de l’antiga església enderrocada i que estaven situades, fins a la guerra civil, al capdamunt del frontal de la Parròquia. Caldria fer-ne una còpies o reinterpretacions modernes suposo, per part d’algun artista picapedrer, però ¿ no seria el resultat espectacular i, al mateix temps, respectuós amb la història de l’edifici, ja que no seria afegir quelcom que no hi hagués estat mai, (com el suposat llanternó final) sinó restituir uns elements originals malauradament destruïts, la visió dels quals ens ha estat furtada als targarins des del final de la guerra civil? En aquest cas trobo que no s’escau una visió academicista, de l’estil “no es pot tocar res perquè és tal com ha arribat fins ara”, que a vegades predomina per part d’historiadors i acadèmics de l’art. Si no, per què incorporar pintures murals, meravelloses de tot punt, si tampoc n’hi havia hagut mai?
    És només la meva opinió. Gràcies per l’interès.

    Like

    Reply
    1. Jaume Ramon Sole Post author

      Hola Antoni, gràcies per la teva ressenya. Mai m’ho havia plantejat aquesta idea de restituir les figures dels apostols que hi havia hagut a la cornisa frontal de la Parrpòquia, ni tampoc ho havia se tot dir a ningú.

      CEEC que és una idea que cal estudiar i debatre, i així ho faré parlant-ne i comentant – ho amb més gent.

      Gràcies.

      JAUME.

      Like

      Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s