Imaginem la utopia

Cami de la Figuerosa

Marge de pedra, al camí de la Figuerosa als Plans de Conill.

Sempre, des d’antic, el paisatge, la terra i la natura han provocat en els humans un respecte sagrat d’admiració i de veneració

Cap religió, creença o costum, vulneraven el codi no escrit de la submissió humana als principis i als valors que, la saviesa de la natura i del treball d’antigues generacions, havien establert i que calia preservar.

Però arribà un dia en que tot se n’anà en orris. Fou el mateix dia en que vam deixar de retornar a la botiga els envasos de vidre i que la gent va deixar de cantar al camp. Fou quan en les nostres vides aparegueren les bosses de plàstic, les tovalloletes, els mocadors de paper, els bolquers d’un sol ús i, tantes coses que no servien per a res més. Fou quan de les vores dels camins i de les carreteres, en vam talar (i en seguim talant) els arbres, quan vam deixar d’escombrar les voreres del davant de casa, quan vam deixar de plomar les gallines i d’espellar els conills a casa. Fou, quan vam deixar enrunar sense remei, els marges de pedra i les cabanes, quan vam abatre les centenàries oliveres…. i fou així, quan tot s’ensorrà.

Abans d’ara i abans d’abans, des de sempre, tot s’arreglava i tot s’aprofitava fins a l’infinit. La fusta servia per embalar i per cremar. El paper servia per escriure o per llegir, i després per embolicar o netejar el que calgués. El fil, el cordill, l’espart o la roba es reutilitzava. Les puntes dels claus es redreçaven i tornaven a fer-se servir.

No existien les paraules reutilitzar o reciclar. Però per un principi bàsic de supervivència tot s’aprofitava, i res perdia cap utilitat fins que no tenia remei. L’instint ens deia el que calia fer.

I vingué la bogeria del consum pel consum fins ser, on mai s’havia d’haver arribat. El planeta ja no pot més, hem destarotat el clima, hem embrutat les aigües i els mars, hem enverinat la terra. El nivell dels mars puja, i amenaça en inundar les àrees costaneres més poblades, minven les espècies i la biodiversitat. Ningú sap si el punt de no retorn és a prop o ja l’hem sobrepassat. Les migracions humanes d’avui, no son res comparades amb les que s’esdevindran en el futur.

Però les solucions i les iniciatives per un futur digne i esperançador per a la humanitat, vindrà de la mà dels ciutadans i dels seus governs municipals. Serà amb petites actuacions arreu, que canviarem i transformarem, tot allò que mata el planeta, destrueix la natura i discrimina a les persones. Només des d’uns municipis amb poder i amb capacitat de gestió, es podrà incidir en la vida quotidiana dels ciutadans per crear riquesa i de redistribuir-la d’una manera eficient. Només des d’uns municipis organitzats i des del compromís social i participatiu amb la ciutadania es podrà combatre, la reducció dels residus, l’escalfament global i el canvi climàtic.

Som a l’inici de l’hivern, quan el dia comença a renéixer i la llum guanya temps a la foscor. És el Nadal, el temps de l’esperança i de les bones voluntats, i per això avui us proposo imaginar utopies com a primer pas previ per fer-les realitat.

Imaginem un estat propi i descentralitzat amb dues administracions: L’estat i els ens municipals.

Imaginem uns municipis dotats de poder, eines, recursos i competències per gestionar i administrar les polítiques educatives, urbanístiques, mediambientals, agrícoles, de sanitat, de treball i formació, de serveis socials, de cultura…. etc. Uns municipis que impulsin la creació de riquesa i la redistribueixin, que vetllin per la qualitat de vida, per la ocupació, per recuperar el paisatge, per posar en valor el patrimoni, per cuidar i protegir la natura, per impulsar l’agricultura i la ramaderia lligades a la gastronomia, el turisme, l’ecologia i la tecnologia…..

Imaginem un ajuntament, abocat de ple en coses tan bàsiques com dinamitzar l’economia, coordinar la formació, fer política activa d’habitatge, promocionar el comerç i els serveis, cuidar i mantenir els carrers i els camins dels termes.

Imaginem una Tàrrega educadora, solidària i eficient, amb ocupació i serveis públics i privats de qualitat, orientada vers una economia verda i neta d’emissions, gestora dels seus residus, farcida d’iniciatives i, comptant sempre amb la força i el poder d’una ciutadania activa, compromesa i solidària.

Bones festes i bon any.

Jaume Ramon Solé.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s