Els darrers anys del franquisme a Tàrrega, 1968 -1975.

Durant els darrers anys del franquisme, l’activisme democràtic a Tàrrega, es concentra en l’activitat cultural i política de la gent, que més endavant es vincularien majoritàriament a l’entorn dels partits polítics de Convergència Democràtica i Convergència Socialista.

 

El 1968, és un any significatiu a Europa i arreu del món. Els esdeveniments del maig del 1968 a França, i la invasió de Txecoslovaquia pels tancs russos a l’agost, impregnen el debat social i polític internacional.

 

A Catalunya tot seguia igual, però alguna cosa havia canviat. La societat continuava sota l’estricte control del règim franquista, però el desenvolupament econòmic dels anys ’60, el turisme, i l’impacte dins l’església i la societat del Concili Vaticà II, presagiaven petits canvis que es feien notar en el dia a dia dels ciutadans.

 

A Catalunya, l’any 1968, va ser l’any del centenari del naixement d’en Pompeu Fabra, mort a l’exili de Prada de Conflent,  i arreu del país, es van organitzar activitats per commemorar l’obra del Mestre, i reivindicar l’ensenyament de la llengua catalana a l’escola. En aquest sentit a Tàrrega, s’organitza una xerrada a la sala de la Mútua el dia 13 de juny a càrrec d’en Josep Miracle. Com en tots els actes públics, era preceptiva l’autorització del Governador Civil . Però en aquest cas, a l’hora de la xerrada se sabia que s’havia donat el permís, però no es disposava físicament del telegrama i,  la conferència no es va deixar celebrar. Aquest fet va portar polèmica, perquè el telegrama en qüestió havia arribat a Tàrrega el dia abans, i per unes “desgraciades” casualitats, aquest va quedar-se dins un calaix.

Foto1 Permis

Escrit de sol.licitud del permís fet per en Ignasi Camps, per la conferència del Centenari de Pompeu Fabra.

 

 

El telegrama gobernatiu "perdut".

El telegrama gobernatiu “perdut”.

Les entitats targarines es mobilitzen, i el 26 de juny entra a l’Ajuntament un escrit, subscrit pels presidents de les entitats targarines, on es demana un carrer per al Mestre Pompeu Fabra. En Joan Ros i n’Antoni Canals, fan entrega a l’Ajuntament d’una placa amb l’esfinx del Mestre, per situar-a en algun indret de la ciutat.. L’ajuntament acorda donar el nom a un dels carrers del Maset que s’estan urbanitzant, de la placa mai més se’n sabé res. L’any 1968 s’inicien els cursos de català oberts a tothom als Escolapis, que imparteix en Ramon Anglí, i l’any següent els cursos s’institucionalitzen i els organitza l’Aula de Tàrrega de la Càtedra Samuel Gili organitzats per la Diputació de Lleida. fa entradac a l’Ajunatment un enizatdors.governatiu, i no es va poder celebrar. Aquest fet va portar força pole el creixement e

 

Un sector important del jovent de Tàrrega, es troba i va organitzant activitats a l’entorn de la Sala dels Pares Carmelites, al Pati. Amb l’aixopluc de l’Església, i a iniciativa del llavors vicari, n’Emili Torné, es fan sortides, xerrades, cine-fòrums i concerts. Quan el tema pot ser un pèl compromès, l’activitat es fa a l’interior del convent. La terrassa de l’Ateneu també fa de àgora durant els estius i el jovent inquiet pot escoltar les opinions d’aquells que viuen en contacte amb l’estranger, com els professors en Felip Lorda, en Francisco Carrasquer, o la nova figura de la cançó, en Xavier Ribalta.

 

L’any 1971 hi ha eleccions a “Procuradores de las Cortes”. Un sector de ciutadans es mobilitza i aconsegueix que Tàrrega sigui la única ciutat de Lleida, on els candidats oficials del règim, en Joaquín Viola i en Blas Mola, siguin derrotats, i que guanyi en Simeó Miquel, el candidat amb uns postulats democràtics i catalanistes més clars. Alguna cosa es mou a la societat targarina.

 

Al voltant del nucli de la Sala del Carme, hi conflueix l’activitat de la branca “TRUC” de l’escoltisme, que edita a partir del juny del 1973, la publicació quinzenal “GEMEC”, que té una curta però intensa vida d’un any.

Primer número de GEMEC amb portada dibuixada per Josep Urgell.

Primer número de GEMEC del Juny de 1973, amb portada dibuixada per Josep Urgell.

Foto4 GemecMinguell

Gener del 1974, amb portada dibuixada per en Josep Minguell.

Formalment, la revista GEMEC, és una “Circular Escolta”, de consum intern per als membres de l’escoltisme, amb la qual cosa s’evitava qualsevol tràmit de control o censura governativa. La publicació es finançava exclusivament per subscripció , s’imprimia amb el ciclostil del convent del Carme i la redacció era en un apartat de la mateixa sala del Carme.

 

La publicació “GEMEC”, fou un espai de llibertat, de crítica i de denúncia de la dictadura política del règim franquista. Amb seccions de música, cultura i entreteniments. Amb la seva informació de l’escoltisme local, però també opinant del cop d’estat a Xile, l’atemptat de Carrero-Blanco al desembre del 1973, les dues condemnes a mort, amb l’execució d’en Salvador Puig Antich el març del 1974 i la revolució del clavells a Portugal del 1974. Entrevistes a en Lluis Llach i a en Raimon. Col·laboracions gràfiques d’artistes targarins com Antoni Tartera “Antoniotti”, Benjamí Tous i Josep Minguell.

 

Entre redactors i col·laboradors hi participen més d’una vintena de joves targarins: Josep Mª Perelló, Tomàs Pujol, Jordi Serra, Ramon Sala, Sebastià Granyó, Joan Torres, Josep Urgell, Montse Domingo, Joan Puig, Maria José Nadal, Josep Mª Segarra, Joan Eroles, Antoni Gilabert, Ramon Puiggené, Josep Ramon Marcet, Modest Corbella, J. Prat, Antoni Gilabert i Jaume Ramon.

Foto5 GemecRedaccio

Alguns membres de redacció de GEMEC a la Sala del Carme. Novembre del 1973. Tomàs Pujol, Jaume Ramon, Sebastià Granyó, Josep Mª Perelló i Ramon Sala.

 

Els redactors estudiants de GEMEC, a l’abril del 1974, organitzen vàries xerrades a les aules de l’Institut de Batxillerat, contra la pena de mort i l’execució d’en Salvador Puig Antich, que son seguides amb gran expectació i en un ambient d’un silenci sepulcral. També confeccionen un cartell pancarta que es penjat a l’entrada de l’Institut de Batxillerat, (avui, Manuel de Pedrolo).

 

La etapa del GEMEC finalitza a l’agost de 1974, amb la organització d’una “Setmana de la Joventut”, que porta a Tàrrega a en Tete Montoliu, Francesc Pi de la Serra i en Raimon, a part d’altres xerrades i activitats.

Foto 6. Nova Tàrrega. Programa de la Setmana de la Joventut. Agost del 1974

Nova Tàrrega. Programa de la Setmana de la Joventut. Agost del 1974

Setmana Joventut

Nova Tàrrega. Públic assistent a la Setmana de la Joventut. Pista del Club Natació. Agost del 1974

 

Fins la mort de Franco al novembre del 1975, i el posterior desmantellament del règim franquista, es va fent més present a la societat la necessitat d’una ruptura democràtica. A la mobilització política i a l’activisme cultural, s’hi afegeix la mobilització sindical i naixement de noves organitzacions o grups de joves estudiants i treballadors, que ja actuen sense el paraigües de l’església i que a partir del 1975 tindran un protagonisme evident en l’activisme polític targarí.

 

Jaume Ramon Solé.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s