Els misteris de Conill / Cunill

Ja fa trenta-cinc anys que el poble de Conill fou completament abandonat, i de llavors ençà, els fets, misteriosos i inexorables, impedeixen que el poble torni a la vida.

Totes les iniciatives, públiques i privades, per retornar els batecs a Conill han fracassat.

Aquesta és la crònica d’algú que, fa més de trenta anys, es va enamorar de Conill

Conill 1980

Conill l’any 1980

Poc després de l’abandonament, el desmantellament de Conill va començar molt aviat. L’any 1980, la magnífica premsa i el molí d’oli de Cal Palou, van ser donats al Parc de Sant Eloi. Per retirar la premsa, es va haver d’enderrocar completament l’edifici on, des de l’any 1794, es premsaven les olives de les collites de bona part del terme de La Figuerosa.

Fotografies  del desmuntage de la premsa de Cal Palou a l'any 1980 a Conill. Ara es troba a Sant Eloi.

Fotografies del desmuntage de la premsa de Cal Palou a l’any 1980 a Conill. Ara es troba a Sant Eloi.

Conill 2

Conill 3

Membres dels Amic de l’Arbre desmontant la premsa. 1980.

La premsa de Conill al Parc de Sant Eloi de Tàrrega.

La premsa de Conill al Parc de Sant Eloi de Tàrrega.

L’any 1983, el poble ja havia estat objecte de l’espoli dels indrets deshabitats. Per aquelles dates vaig escriure el primer escrit sobre la mort del poble.

Accès al celler de Cal Palou.

Accès al celler de Cal Palou. 1983.

Les botes del celler de Cal Palou.

Les botes del celler de Cal Palou.

La creu de terme desapareix l’any 1985. Fa un any una reproducció de la creu, juntament amb les restes de la base van se traslladades a l’entrada del Parc del Centenari del Parc de Sant Eloi.

La Creu de Conill, any 1983.

La Creu de Conill, any 1983.

Reproducció de la Creu de Conill amb la base original al Parc de Sant Eloi.

Reproducció de la Creu de Conill amb la base original al Parc de Sant Eloi.

L’any 1989 arriba una oportunitat d’or per la recuperació del poble. La família propietària d’una de les cinc cases del poble, fa donació de la seva propietat a l’Associació Egueiro, i a la Congregació de les Germanes de la Caritat de Sant Vicent de Paul, per ubicar-hi un Centre d’Atenció a ex-toxicòmans, consistent en tallers de formació, per tal de preparar-los per a la seva definitiva reinserció social. El Departament de Benestar Social de la Generalitat i de l’Ajuntament de Tàrrega, hi donen el seu suport, i es manifesten disposats en portar a Conill la xarxa de llum i l’aigua potable.

Nova Tàrrega, 4 de març del 1989.

Nova Tàrrega, 4 de març del 1989.

Nova Tàrrega. 11 de març de 1989.

Nova Tàrrega. 11 de març del 1989.

Es van crear plataformes a favor i en contra del Centre i les posicions es van radicalitzar. Plenaris multitudinaris a l’Ajuntament amb crits i insults. Recollides de signatures favorables al projecte amb 1.057 firmes i uns dies més tard 1.111 signatures en contra. Dimissió d’un regidor del govern municipal…. etc…. Davant la crispació i els enfrontaments, els promotors d’aquest centre van fer marxa enrere. Mai més se’n va tornar a parlar del Centre d’ex-toxicòmans.

Adéu al somni de recuperar Conill.

Adéu al somni de recuperar Conill.

Un cop més, la mala fortuna i els misteris es conxorxen contra Conill.

Cap a l’any 2005, una empresa de Barcelona planteja a l’Ajuntament de Tàrrega rehabilitar el poble de Conill per fer-ne un centre de turisme rural, vinculat als valors ambientals de l’entorn rural i natural del poble. Amb aquesta finalitat, l’any 2006 adquireixen dues de les cinc cases pairals del poble, Cal Palou i Cal Pont. Però pel febrer del 2007 la façana de Cal Palou s’enfonsa, alhora que arriba la crisi financera i el projecte es paralitza i s’abandona.

Mentrestant les cases segueixen patint el seu inexorable deteriorament. Les teulades i els trebols enfonsats, afecten l’estructura de façanes i de parets mestres. Tot fa témer que, en poc temps, Conill no serà més que un munt de runa.

Conill en runes.

Conill en runes.

El 2007 es redacta i confecciona el Catàleg i el Pla especial de Protecció del Patrimoni Natural del terme municipal de Tàrrega, encarregat per l’ajuntament a un equip de biòlegs i ambientòlegs. El resultat d’aquest treball, constata els valors ambientals i ecològics dels Plans de Conill i l’any 2008, se sol·licita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya la ubicació a Conill del futur Centre d’Interpretació de les Aus dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida. Des de l’Ajuntament de Tàrrega, s’elabora una proposta de Centre que es pot trobar al següent enllaç:

http://www.tarrega.cat/pub/projectes/dibuix/cisconill.pdf

Però per per fi, ara sembla que tot comença a anar bé. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del dia 7 de juny del 2010, publica el projecte del “Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Espais Naturals Protegits (EPN) de la plana de Lleida i el pla de gestió d’aquests espais”, que diu literalment:

“La zona de foment d’equipaments d’ús públic (clau 5) integra a efectes d’aquest Pla especial, tres emplaçaments singulars existents dins l’àmbit del Pla i que corresponen a nuclis urbans abandonats: el poble de la Figuera al terme municipal d’Algerri, el poble de Conill al terme municipal de Tàrrega i l’antic campament o poblat de FECSA al terme municipal de Torres de Segre. Aquests emplaçaments permeten, de forma compatible amb els objectius de conservació de la biodiversitat, la reconstrucció de part de les seves edificacions i infraestructura per destinar-les a activitats d’ús públic lligats amb els objectius dels Espais Naturals Protegits:

El Juliol del 2010, el Conseller Francesc Baltasar declara que el govern ubicarà a Conill el Centre d’Interpretació dels Secans, i pel setembre del 2010, l’eurodiputat Raül Romeva visita Conill, com a futura seu del Centre d’Interpretació de les Zones Estepàries de la Plana de Lleida.

L’esperança i la il·lusió retorna de nou, als qui des de fa anys volem veure ressorgir el poble de Conill. Tanmateix, la manca de recursos públics i el canvi de govern a la Generalitat de Catalunya, ens fa pensar que la inversió pública a Conill s’haurà d’esperar a l’arribada de temps millors i de nous governs.

Tanmateix , el “misteri de Conill” torna a fer acte de presència. I aquest cop sense respectar res. Ni lleis, ni normatives, ni directives europees. Misteriosament una inversió pública, que anava destinada a Conill, al municipi de Tàrrega i comarca de l’Urgell, se’n va cap a Concabella, al municipi de Plans de Sió i comarca de la Segarra. Amb la particularitat de que, cap de les institucions afectades de Tàrrega o de l’Urgell, hagin dit mai res al respecte.

El divendres dia 28 d’abril de 2013, al Castell de Concabella, amb poc soroll i amb el mínim rebombori possible, el Conseller d’Agricultura Josep Maria Pelegrí inaugura una exposició anomenada “Els Secans de Lleida”, que en realitat és el “Centre d’Interpretació dels Secans de Lleida”, que per llei s’havia d’ubicar a Conill.

Fetes les indagacions corresponents, el Departament ens informa que el Centre de Concabella s’ha fet amb una inversió de 734.207,49 euros, i que el projecte ha estat executat per “Infraestructures.cat” , mitjançant la societat “Aigües del Segarra Garrigues SA.”. Fins avui no ens ha estat possible aconseguir el projecte de l’obra, ni trobar cap referència al concurs, licitació o adjudicació pública dels fons invertits en el Centre.

Però les desgràcies no arriben mai soles, i els misteris continuen abraonant-se sobre Conill: Fa uns mesos, en una finca del terme municipal d’Ossó de Sió, a poc més d’un quilòmetre de Conill, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Medi Natural, autoritza una planta de compostatge de residus orgànics provinents de granges avícoles i porcines. Un nou misteri s’afegeix a la llarga llista. Semblava impossible, que una activitat d’aquest tipus que es desenvoluparà dins un espai que es troba afectat per un Pla Especial d’Interès Natural, una Zona Especial de Protecció de les Aus i dins una Xarxa Natura 2000 a escala europea, obtingui totes les autoritzacions administratives….

L’afectació que la planta projectada pot suposar, en un futur, damunt la qualitat mediambiental, paisatgística i odorífera de Conill i dels pobles de Santa Maria de Montmagastrell, Riudovelles, La Figuerosa, Claravalls i Altet, son interrogants que ens han de fer plantejar quin futur volem per al nostre territori i quins valors hem de preservar perquè en el futur, els ciutadans de les nostres comarques, se sentin feliços de viure en una terra lliure de misteris.

Jaume Ramon Solé.

Publicat al L’Ondari nº 20 Octubre del 2014.

Advertisements

One thought on “Els misteris de Conill / Cunill

  1. Pingback: Conills, però mai esconillats | Giliet de Florejacs

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s